PACTAR AMB EL GAT

Direcció i guió_ Joan Marimón  País_ Espanya  Any_ 2007  Durada_ 113 min  Gènere_ drama  Intèrprets_ Alberto Jiménez (David), Pau Roca (Aparissi), Rose Avalon (Júlia), Belén Fabra (Sara), Edu Soto (detectiu de sorolls), Vicky Peña (Consuelo), Violeta Llueca (Alícia), Núria Megías (Núria), Alfredo Castellanos (Alfredo), Mercè Comes (Carme)  Producció_ Fermín Marimón  Música_ Mercedes Pérez, Aleix Pitarch i Pere Monterde  Fotografia_ Elizabeth Prandi  Estrena a Espanya_ 7/9/2007   weblog de la pel·lícula
Edat: TP

SINOPSI

Júlia, de 17 anys, té una gata bòrnia i una enorme dependència del seu oncle David, veterinari, de qui està profundament enamorada. Júlia fa l'impossible per e star el màxim de temps amb ell. Però David té una xicota molt atractiva, Sara. El millor amic de Julia és Aparissi. És més que un bon amic, l'estima en secret. Aparissi fa tot el que Julia li demana, des d'arreglar un endoll fins a buscar un gat perdut. Això li permet estar al seu costat. La gata bòrnia s'escapa, i Júlia, juntament amb Aparissi i el seu oncle David, comencen una recerca per les teulades que dura uns quants dies.

NOTES DEL DIRECTOR

Es tracta d'un drama alegre. Drama perquè les relacions amoroses no es consoliden. Alegre perquè, malgrat tot, la pel·lícula és un cant a la vida. Un homenatge a tots els personatges, des de la multitud de gats, bornis o malalts, fins als videoartistes que sobreviuen a la torre més alta, Alfredo i Núria, que es representen a si mateixos.

Pactar amb el gat és també el retrat d'un barri, Gràcia, a Barcelona. O de parts d'aquest. O tal vegada una visió subjectiva del barri, feta des dels pintors, videoartistes, músics i okupes . Dels seus terrats, que són com cims de muntanyes en la jungla de la ciutat. Indrets diferents en els quals canvien les regles i on tot és possible, tant l'ideal com la fantasia. Fins i tot el silenci. Júlia, la protagonista, troba allà dalt, sota la pluja, la felicitat. Igual com la seva gata Josephine, que accedeix als precs del seu pretendent, el gat borni Pompeu.

La pel·lícula és la il·lustració d'un aforisme. Sintetitzat per Anaïs Nin quan va escriure: “En una parella domina el que estima menys”. Com Eric Rohmer en les seves Comèdies i Proverbis , s'ha intentat il·lustrar un motiu. Així, Aparissi fa qualsevol cosa per estar al costat de Júlia, que sense voler –o més aviat volent– el domina; Júlia fa el que sigui per  apropar-se al seu oncle David. I David té problemes amb la persona que estima, Sara. Júlia és al centre. Inventa contínuament històries per encantar l'home que estima. Per resultar interessant, misteriosa i digna de ser estimada. Utilitza l'element animal, proper al món del seu oncle, que és veterinari. Júlia és com una Sherezade amb gat.

Pactar amb el gat és un film d'actors. De plans seqüència sobre el rostre del personatge. No funcionaria si l'elecció hagués estat equivocada. Els assajos amb Pau Roca, Rose Avalon i Belén Fabra es van prolongar durant més de mig any. Per poder comptar amb Alberto Jiménez i a la vegada no renunciar als paisatges de la tardor als terrats, es va haver de partir el rodatge en dues parts. El resultat és el d'una pel·lícula conduïda pel rostre dels actors. L'espectador pot empatitzar amb aquests personatges que depenen de l'amor i de l'humor d'un altre, i que malgrat tot no perden la il·lusió i lluiten de totes les maneres possibles per poder tocar la felicitat.

L'època en què transcorre la història

Tot i que no es fa cap referència explícita a l'època en què transcorre la història, està ambientada en l'any 2003, en els dies de les manifestacions multitudinàries contra la guerra de l'Iraq. En dues ocasions, les “cassolades” esclaten sorollosament en l'acció. El personatge de Mari Carme, la taquillera de cine que fa de representant, parla d'una gran manifestació en la qual suposadament, al final, actuaran la Merche i la Júlia (la protagonista). En la ficció es suprimeix la part musical en la manifestació i al final les dues noies no poden actuar. Aquesta manifestació és la que es va produir en multitud de ciutats del món sencer, el 15 de febrer de 2003. També es va suprimir, si més no a la manifestació de Barcelona, un final musical inicialment previst.

La cançó “Parlem-ne”

La cançó que haurien interpretat la Merche i la Júlia en aquesta manifestació és “Parlem-ne”, que és cantada al principi de la pel·lícula a la cafeta okupa en la qual es mou la protagonista. Aquesta cançó va ser composta per Merche Pérez el 2004 per acompanyar la presentació del llibre de Daniel Gómez Amat ETA i Catalunya . El llibre en qüestió obre amb paraules de l'homilia del cardenal Narcís Jubany en el funeral de les víctimes per l'atemptat d'Hipercor de l'any 1987. Les seves paraules són una invitació al diàleg: “Parlant la gent s'entén / amb la força de la raó / i no imposant silencis / amb l'esclat de la violència”. Merche Pérez va posar música a aquesta lletra, que a la cançó es repeteix sencera en català i en eusquera. La cançó va ser cantada repetidament al Prat de Llobregat, el poble on va néixer l'autor del llibre (i les cantants, i el productor de la pel·lícula, i el seu director), fins i tot al mateix casal okupa en què s'ha rodat la pel·lícula. A Pactar amb el gat es recull aquest episodi. No és inhabitual que en ambients de casals okupats catalans es canti en eusquera. Diversos cantants eusqueres generalment de registre entorn del heavy han cantat també en català.

pactarconelgato.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com