SINOPSI

Jane Austen porta tota la seva vida somiant amb l'amor verdader. Els seus pares volen que es casi per a assolir una bona posició social; el camí que havia de seguir tota noia que es preés a l'Anglaterra de 1795. Però, de sobte, Tom Lefroy irromp en el món de la jove i ho torna del revés. Però, pot Jane rebutjar als seus altres pretendents i desafiar als seus pares i a les convencions socials?

CRÍTICA

Considerada una clàssica de la novel·la anglesa, per la seva aguda ironia, Jane Austen ha estat nombroses vegades portada a la pantalla, bé amb la corresponent ambientació d'època, bé traslladant les històries a l'actualitat, com és el cas de Clueless , adaptació lliure d' Emma . Sentido y sensibilidad de 1995 i la posterior versió de 2005 de Orgullo y prejuicio són els últims i més sonats exponents. Sens dubte l'èxit d'aquests films ha provocat la producció de la pel·lícula que ens ocupa, centrada en la joventut i primer amor impossible d'aquesta escriptora que va viure en temps de la regència, entre les èpoques gregoriana i victoriana (1777-1817). 

Els especialistes pel que sembla no li havien donat massa importància a aquest amor ocasional, fins que el 2003 el biògraf Jon Spence va sorprendre al món literari i als lectors de Jane Austen quan va revelar que l'escriptora soltera i independent havia conegut l'amor i l'idil·li del qual parla en els llibres que li van donar la fama. Tot i que la dada s'esmentava en la majoria de les seves biografies, Jon Spence va anar més enllà a l'hora de documentar les seves sospites i teories al seu llibre, Becoming Jane Austen , que rebat que Jane i Tom Lefroy mai s'haguessin tornat a veure després de la visita d'aquest a Hampshire durant les vacances nadalenques de 1795, com es pensava fins aleshores. També concloïa que “la seva relació era seriosa i que no va quedar només en aquest breu flirteig, com havien afirmat biògrafs anteriors”. 

El film, que arriba a Espanya després de recaptacions milionàries als Estats Units, ens situa als lírics paratges del camp anglès, on viu Jane (Anne Hathaway), una bella noia, filla del rector anglicà del lloc, diferent, lliure i abstreta en la lectura, que escriu, toca el piano i no accepta les convencions a les que l'època victoriana lliga la dona. Apareix el jove advocat Tom Lefroy (James McAvoy), retirat pels seus escàndols de l'ambient londinenc pel seu oncle i tutor; i, tot i que el fet de ser ànimes bessones al començament els enfronta, aviat s'entaula entre ells un apassionat idil·li que compta d'una banda amb les dificultats econòmiques que travessa la família del pastor i, per un altra, amb la dependència que manté a Tom lligat al seu purità i exigent oncle. 

Aquest és tot l'argument, enriquit amb una història secundària de la seva germana a punt de casar-se i el quefer i diversions domèstiques de la família. L'artifici del guió i, sobretot, l'exquisida realització de Julian Jarrold contribueixen a idealitzar la joventut d'aquesta filla d'un pastor rural fins a convertir la pel·lícula en un drama romàntic preciosista al gust de les novel·les de la pròpia Jane Austen. La cara prodigiosa d'Anne Hathaway ( El diablo se viste de Prada ) omple la pantalla i Jarrold ho orquestra amb una simfonia de detallisme pictòric, vestuari, ambientació i clima que converteix el film sens dubte en una delícia per als ulls. 

Les gotes de rosada als vidres, la finestreta d'un carruatge, els barrots d'una gelosia es converteixen en metàfores icòniques d'una realització ben mesurada i d'una fotografia evocadora en tons pàl·lids, que es recrea en la contemplació de l'humit camp anglès o dansa al mig del ball fent girar la càmera 360 graus per submergir-nos al ball. Si ens oblidem de la història real, l'autèntic drama de la jove escriptora –no és una biografia en absolut- i entrem al joc líric del director, en la novel·la d'amor que en realitat és, gaudim d'una obra mesurada, literària, amb un ritme perfecte i aquesta sobrietat digna dels millors actors anglesos que integren el repartiment. El matís de la nord-americana Hathaway és ben respost per l'escocès James McAvoy que componen una parella cinematogràfica realment eficaç. 

Pel que fa als continguts La joven Jane Austen intenta connectar d'una banda amb l'ampli públic femení que consumeix drames d'amor i, per un altra, amb la corrent feminista que vol veure en l'escriptora un precedent de les seves reivindicacions. Insisteixo, si no es busca en la pel·lícula rigor biogràfic, sinó una interpretació lliure des de la ficció del romanticisme de l'autora, el film es gaudeix no només com una successió pictòrica d'imatges enlluernadors, sinó com un acurat espectacle cinematogràfic on l'emoció procedeix sobretot del goig estètic de la imatge i del suggeriment d'una sensible direcció i una sòbria i matisada interpretació. 

Pedro Miguel Lamet_ cineparaleer.com