SINOPSI

Michael Clayton treballa per a un famós despatx d'advocats de Nova York, tot i que no exerceix d'advocat. La seva especialitat és arreglar les coses de la manera més neta i ràpida possible. No és ni policia ni advocat, sinó la perfecta barreja de tots dos: el gos guardià, el company fidel que sempre obeeix i mai pregunta. No obstant això, la vida de Michael trontolla quan el seu millor amic dins del despatx, Arthur Edens, que durant sis anys ha defensat els interessos d'Agtek, una important multinacional agroquímica, descobreix que un producte de l'esmentada companyia ha provocat la intoxicació de centenars de grangers. El comportament d'Arthur farà perillar l'estabilitat i els interessos tant del despatx com de la poderosa multinacional. Michael es veu llavors atrapat entre la lleialtat al seu amic i el compliment del seu deure.

CRÍTICA

Amb una filmografia que inclou títols com Prueba de vida , Pactar con el diablo i Al cruzar el límite , és obvi que el guionista Tony Gilroy té afinitat per emocionals històries que qüestionen la moralitat dels seus personatges sotmetent-los a situacions que posen a prova la vella dita de "el fi justifica els mitjans". Per això no és estrany que a Michael Clayton , el seu debut com a director, Gilroy fabriqui una complexa trama legal d'intriga i consciència en la qual els papers d'herois i dolents són fluids i intercanviables. [...] 

Tot i que la cinta retrati obliquament una amoral corporació que no vol prendre responsabilitat per les seves males decisions, en realitat Michael Clayton no gira entorn d'un específic missatge social o polític, com potser ho van fer les anteriors pel·lícules de George Clooney Syriana i Buenas noches, y buena suerte . És clar, hi ha un cert comentari sobre l'actitud de les grans empreses respecte a la "gent petita", però aquest no és pròpiament el punt del film. En comptes d'això, tenim un fascinant drama ple d'excel·lents actuacions que mostren l'evolució (o ensorrament) moral de diversos personatges, de passada mostrant que amb suficient diners i temps es pot confondre el significat de "llei" i "justícia". 

Crec que el millor afalac que puc fer a aquesta cinta és a dir que no pertany al mateix artificial món legal de les pel·lícules basada en novel·les de John Grisham, amb dolents ben definits, advocats rectes i idealistes, i èpics judicis amb emotives dissertacions. Michael Clayton mostra una actitud infinitament més cínica i creïble (i, desafortunadament, realista), en la que el "bé" i el "mal" són abstraccions sense cap sentit, i només existeix la percepció objectiva de diferents punts de vista. 

George Clooney ens mostra, un cop més, que darrere dels seus papers d'estrella de Hollywood en comèdies romàntiques ( Un día inolvidable ) i buides aventures ( Ocean's eleven ) hi ha un actor seriós que no tem participar en experiments arriscats des del punt de vista comercial, però satisfactoris pels reptes que ofereixen. I si bé el seu paper a Michael Clayton no és tan lluït com a l'esmentada Syriana , definitivament és una brillant representació d'un home cansat d'ignorar la seva consciència a canvi d'un treball confiable i necessari... Especialment significatiu si tenim en compte que Clooney mateix es veu obligat a treballar ocasionalment en pastitxos ( Ocean's twelve ) a canvi de poder recolzar pel·lícules més satisfactòries, com Michael Clayton . 

Recolzant la seva tasca tenim a tres actors d'alt calibre lliurant poderoses actuacions: Sydney Pollack apareix com el cap de Clayton, i resulta divertit assenyalar que ell va dirigir La firma , potser la cinta més famosa basada en un llibre de John Grisham; Tom Wilkinson s'ha construït una carrera com a sòlid actor de caràcter, i, malgrat que mai serà una "estrella", té més convicció i pes dramàtic que un camió ple de vacus ídols populars. Finalment, Tilda Swinton sorprèn de nou amb una detallada actuació que simultàniament suggereix arrasadora seguretat i oculta vulnerabilitat. La seva part no és molt extensa, però brilla en cada escena en la qual participa. 

Juntament amb tots aquests afalacs cal assenyalar també que Gilroy ensopega ocasionalment, tant en la seva tasca de guionista com de director. La narrativa principal de la pel·lícula és sempre clara malgrat els seus complexos detalls, però les constants tangents en la vida privada dels personatges es tornen una arma de doble tall. En ocasions són fascinants (com quan veiem a Swinton elegir acuradament la roba que usarà en una important reunió), mentre que en d'altres semblen afectacions poc rellevants que interrompen el fluix de la història (per exemple, quan visitem la vida familiar del protagonista), malgrat que pretenguin ser part integral de la trama (com la interessant però innecessària comparació entre una novel·la fantàstica i la situació de l'advocat torturat per la seva consciència). 

A més de les cintes esmentades, Tony Gilroy també va escriure la trilogia de El caso Bourne , però em dóna gust que en el seu debut com a director hagi buscat quelcom més cerebral i metòdic que una simple cinta d'acció. Amb una mica més de pràctica, podria convertir-se en un notable director de pel·lícules "serioses", i només queda esperar que en el futur tingui tanta sort com amb Michael Clayton ja que, malgrat les seus qüestionables decisions narratives, l'obra mereix una efusiva recomanació gràcies a la seva densa història i al seu brillant elenc. És realment estrany aconseguir un impacte tan gran en l'espectador sense ajuda de dramatisme barat i malabars histriònics, i Michael Clayton ho aconsegueix a la perfecció. Tant de bo John Grisham estigui prenent notes.

Pablo del Moral_labutaca.net