SINOPSI

La família Rivero marxa de vacances estiuenques. Luis es trasllada amb la seva dona i els seus dos fills a Sant Sebastià, i a Madrid es queden la seva única filla, Ana, i el seu pare, Ricardo. Ana està fent oposicions i decideix quedar-se a la capital per avançar en els seus estudis i ser prop del seu avi, que és acomodat en una residència durant el període estival. A la residència, Ricardo coneixerà Andrés, el seu company d'habitació i nou amic. Junts recordaran vivències de la joventut, i arribaran a produir-se episodis tendres i divertits. Durant el transcurs de l'estiu el mal d'Alzheimer aguaita Ricardo.

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR

El drama de l'Alzheimer és l'eix argumental de ¿Y tú quién eres? , el nou treball d'Antonio Mercero […]. En aquesta pel·lícula, el cineasta i guionista basc torna a fer un "equilibri de forces" per no presentar un melodrama excessiu o una comèdia absurda, com ja va ocórrer amb Planta 4ª , on narrava la lluita per la supervivència d'un grup d'adolescents amb càncer. Obsessionat amb aquesta nova producció, Mercero assegura que amb ella tanca definitivament el cicle de pel·lícules "de malalties", ja que el seu pròxim projecte és una comèdia musical, un gènere que l'apassiona.  

De nou aborda la malaltia.  
Tenia la necessitat de fer-ho. Els cineastes tenim obligació de relatar el que ens envolta. Amb l'Alzheimer tenia una obligació moral perquè un amic meu va començar a fer coses rares. Aquelles pauses, aquells oblits... No ho sé, vaig començar a pensar que podia haver estat jo. Però la pel·lícula no és la història del meu amic.  

Però l'argument es basa en fets reals.  
Sí. Vaig començar a veure gent, a llegir llibres especialitzats, vaig conèixer neuròlegs i geriatres, i durant una temporada vaig ser en un centre de dia, on la seva directora, Catalina Hoffmann, em va donar total llibertat per utilitzar tot el que veiés.  

Què va ser el que més el va impressionar?  
Les cares dels malalts, miren d'una manera... La pèrdua de la memòria és terrible perquè perds tot el que has viscut. Em vaig trobar amb aquest univers sense la pretensió de donar una lliçó i sí volent entendre aquest mal que en l'actualitat és la primera causa de demència de la població anciana.  

Vostè mostra l'amistat entre dos ancians que van perdent la memòria. Per cert, el centre en el qual l'ha ambientat és de luxe.  
Sí. Ho vaig fer expressament, perquè quedés clar que aquesta malaltia ataca a tots, a rics i a pobres. Un metge m'ha criticat per això. Hem fet projeccions del film per al món clínic i tots van sortir encantats, la qual cosa em va donar certa tranquil·litat.  

Què és el que li feia por?  
Els que van al cinema són els joves, els més grans es queden a casa veient la tele. I aquesta és una història de vellets.  

Ja, però miri la tirada que va tenir Elsa & Fred , que també girava entorn de la tercera edat. A més, vostè té dos actors molt populars.  
Alexandre, que està a punt de complir 90 anys, i López Vázquez, de 85, són dos genis. Són dos professionals amb molt de talent, personalitats i estils diferents, i, a més, es piquen molt.  

Què ha après amb aquesta pel·lícula?  
Desgraciadament, el protagonista de la pel·lícula és l'Alzheimer, que mata un cervell, marca vides –la del malalt i la de la seva família– i s'acarnissa amb els que els cuiden. L'afectivitat és el que els uneix a la vida. És importantíssim un petó, una abraçada, una carícia... M'ha ensenyat que per a ells és fonamental la tendresa i també el respecte que cal tenir per als que els cuiden.  

Ningú està preparat per conviure amb un familiar que va perdent les seves facultats mentals progressivament.  
El lògic és espantar-se. Per això m'agradaria molt que la pel·lícula servís per comprendre'ls millor. Sóc molt observador i tot el que he vist, ho he explicat. Per exemple, que hi ha persones, moltes més de les que ens pensem, que deixen els seus estudis o la seva feina per ocupar-se dels malalts. 

De nou conjuga l'amor, el dolor i l'humor.  
Són tres elements de la meva carrera que vaig distribuint segons la meva intuïció. Tinc sensibilitat per fer drama sense passar-me. La meva sort és que ho sé fer dignament.  

Per cert, una part de la pel·lícula està filmada a Sant Sebastià.  
La ciutat més maca del món. Sí, és un petit homenatge a la meva terra.

hoycinema.com