NOCTURNA

Direcció_ Víctor Maldonado i Adrià García  País_ Espanya  Any_ 2007  Durada_ 80 min  Gènere_ animació  Guió_ Víctor Maldonado, Adrià Garcia i Teresa Vilardell  Producció_ Julio Fernández i Philippe Garell  Música_ Nicolás Errera  Estrena a Espanya_ 11/12/2007
Edat: TP

SINOPSI

Una sobtada apagada d'estrelles amenaça de deixar la nit sumida en la més profunda foscor. Tim, un nen espantadís que viu en un orfenat, s'omplirà de valor per resoldre aquest desastre i s'enfrontarà a la seva pròpia ombra, que és fruit de les seves pors. Per aconseguir-ho se submergirà en una emocionant aventura a través de Nocturna, un món paral·lel que sorgeix cada nit quan ens quedem adormits. Allà descobrirà tots els éssers i criatures que fan que la nit sigui més o menys plàcida, i amb els qui emprendrà un fabulós viatge per intentar rescatar la seva estrella estimada: Adhara.

CRÍTICA

Si hi ha un temor que tenalla la infància de moltes persones és la por a la foscor, a la negror que ens envolta cada nit, en la qual misterioses formes semblen sotjar mentre somiem des dels racons més amagats de les nostres llars. És un recel que acostuma a superar-se amb l'edat, ja que en créixer ens adonem que el món de les ombres no només no oculta monstres sinistres, sinó que, a més, pot ser –de fet, ho és– suggerent i estimulant per raons molt diverses. Per recordar-ho i ajudar els més petits a superar les seves angoixes arriba Nocturna , producció d'animació nacional patrocinada per l'incansable Julio Fernández, en un pas més en la seva titànica tasca d'intentar aconseguir que Filmax es converteixi en una mena de major –salvant les distàncies– a l'espanyola. […] 

Som davant d'una estupenda creació per a tota la família, un producte de tints burtonians en els quals l'espectador descobreix que tot el que ens acompanya mentre dormim –sorolls, xiuxiuejos, cruixits– i quan ens despertem –el cabell esvalotat, les lleganyes o la mateixa rosada del matí– és causat per un exèrcit de variats personatges controlats per Moca […], una espècie de president de l'“empresa” que dóna nom a la pel·lícula, un noctàmbul addicte al cafè que vetlla perquè tots nosaltres, especialment els més petits, puguem agafar el son. Quan Tim puja a la teulada de l'escola i coneix el Pastor de Gats […], es desplega davant la platea un elenc de secundaris tan divertit com acurat al detall, que acompanyaran el duo protagonista aportant color i humor a una història que es desenvolupa de manera ràpida i fluida, envoltada d' una banda sonora vibrant que s'adapta a la perfecció a les situacions que es van vivint a la pantalla. Un dels grans avantatges de l'animació és que permet fer volar també la imaginació dels creadors, amb la qual cosa la ciutat recreada és plena de carrerons, racons màgics i núvols de formes impossibles, un univers en el qual la nit mateixa té vida pròpia. Enfront l'allau hollywoodiana de superproduccions en 3D, les peripècies de Tim i els seus amics reivindiquen la validesa de les dues dimensions més tradicionals, que es desempalleguen definitivament de les seves antigues carències tècniques i mostren un resultat depurat i espectacular. 

Si en altres produccions de temàtica nadalenca, de la mà del mateix Burton o Tim Allen, per posar dos exemples populars, hem conegut els secrets de la fàbrica de joguines de Santa Claus i els seus follets, ara podem passejar per l'interior d'un mastodòntic edifici en el qual éssers d'allò més peculiars s'esforcen en les seves tasques de creació de l'entorn que ens envolta quan desapareix l'astre rei. L'atenció posada en els jocs de llums i ombres és digna de ser destacada, així com el treball realitzat amb els personatges luminiscents, com les estrelles i els anomenats Lluminosos , entre els quals Murray quedarà com el de record més viu per als petits. El dolent de la funció, aquesta espècie de Parca devoradora de tota forma brillant, podria ser perfectament l'encarnació del Mal en qualsevol producció Disney, davant de les quals aquesta Nocturna nacional pot treure pit amb orgull. 

No hi ha lloc per a la recerca de subtextos ni missatges velats per als adults; més aviat, una invitació a recordar-nos com d'emocionant podia ser fins al més mínim detall en la nostra infància, i com pot arribar a ser d'estimulant la innocent fantasia d'un nen. Tan sols una moralitat: la por irracional viu en el nostre interior, i som nosaltres mateixos els que hem d'allunyar-la per poder ser completament feliços. Encara que, de totes maneres, pel que fa al temor al qual es refereix aquesta amable i simpàtica producció, per superar-lo tan sols cal donar temps al temps.

José Arce_labutaca.net 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com