PROMESAS DEL ESTE

Títol original_ Eastern promises Direcció_ David Cronenberg  Països_ Regne Unit, Canadà i EUA  Any_ 2007  Durada_ 100 min  Gènere_ drama, thriller Intèrprets_ Viggo Mortensen (Nikolai Luzhin), Naomi Watts (Anna Khitrova), Vincent Cassel (Kirill), Armin Mueller-Stahl (Semyon), Sinéad Cusack (Helen), Jerzy Skolimowski (Stepan)  Guió_ Steve Knight  Producció_ Paul Webster i Robert Lantos  Música_ Howard Shore  Fotografia_ Peter Suschitzky  Estrena a Espanya_ 5/10/2007
Edat: +18

SINOPSI

El misteriós i carismàtic Nikolai Luzhin, nascut a Rússia, és el xofer d'una de les famílies més importants del crim organitzat de l'Europa Oriental. La família pertany a la germandat mafiosa Vory V Zakone. Encapçalada per Semyon, l'encantador propietari d'un car restaurant rus que amaga una naturalesa brutal i freda darrere del seu somriure, la sort de la família trontolla per culpa de Kirill, el seu esbojarrat fill, que fa més cas de Nikolai que del seu propi pare. Però la cautelosa vida de Nikolai canvia de cop quan coneix Anna Khitrova, una llevadora que treballa en un hospital al nord de Londres. Anna està molt afectada per la situació en la qual es trobava una adolescent que mor donant a llum, i decideix buscar la família de la noia basant-se en el diari que la noia va deixar escrit en rus. Helen, la mare d'Anna, no la desencoratja en el seu entestament, però el seu irascible oncle Stepan, que també va néixer a Rússia, li diu, amb molta raó, que vagi amb compte. En furgar en el diari, Anna desencadena involuntàriament la ira dels Vory. Nikolai no triga a veure's atrapat entre la seva lleialtat vers Semyon i l'amor que sent per Anna. La família el pressiona, però, en qui ha de confiar? Diverses vides, inclosa la seva, depenen d'una cadena construïda a partir d'assassinats i enganys. La venjança plana sobre la família.

CRÍTICA

La violència és congènita a l'ésser humà. David Cronenberg l'analitza en tots els seus films d'una manera o d'una altra, i no deixa de plantejar-se aquest terrible interrogant […]: la violència té alguna justificació? 

Malgrat ser davant d'una cinta esgarrifosa, no per això hem de deixar d'alabar la sempre interessant posada en escena del controvertit director canadenc. Després de Una historia de violencia (2005), Cronenberg torna a comptar amb Viggo Mortensen per relatar-nos una altra història de violència, aquesta vegada sobre la màfia russa al Londres actual. I aconsegueix un film madur i excel·lent, del qual podem extreure tota una filosofia crítica amb els temps actuals de falta de moral, identitat i finalitat. Amb un desenllaç que no és en absolut trampós, ens porta pels enganys, primers passos i negocis d'una de les famílies més importants del crim organitzat, la Vory V Zakone (inspirada en l'homònima que existeix en la realitat). I de com qualsevol persona normal (Anna) pot involucrar-se en la vida privada d'uns negociadors que converteixen la mort en professió.

Ella (Anna) és Naomi Watts, que ja va demostrar els seus dots interpretatius a les ordres de David Lynch –una altra rara avis al Hollywood contemporani– a Mullholland Drive (David Lynch, 2001) i fa creïble la connexió, en un principi inversemblant, entre la gent corrent i l'hampa. Ell (Viggo Mortensen), l'ambigu Nikolai, provocarà que la relació que estableix amb Anna (Naomi Watts) no sigui clara fins al final. Sobre si hi ha o no història d'amor no revelaré res, ja que pertany al desenvolupament de la trama. El que sí puc avançar és que entre ells existeix una gran atracció filmada amb una fascinant fotografia que llança un halo nostàlgic especial. L'acompanya un guió concís però precís que defineix la relació entre aquests dos personatges principals, enfosquida per l'estranya connexió entre ella i el cap del clan, Semyon. Pare nazi de Jessica Lange a La caja de música (Costa-Gavras, 1989), l'actor Armin Mueller-Stahl fa una interpretació magistral d'un personatge fred i calculador per als negocis, a la vegada que atent amb la seva família i amics. Aquests tipus de personatges sempre són presentats com astuts, però sustenten una descendència que no està preparada per continuar el seu llegat, en aquest cas l'impulsiu i inepte Kirill (Vincent Cassel). Per això ens evoca les esplèndides El clan de los irlandeses (Phill Joanou, 1990) i la trilogia El Padrino (1972, 1974 i 1990), on els caps de les dues famílies planifiquen la seva successió pensant en una altra persona aliena al vincle de sang. […]

Malgrat que la història no ens és grata, desprèn una fulgor especial, una fotografia i un guió molt acurats. La història ens recorda la trilogia de El Padrino (1972, 1974 i 1990), però aquí la violència és més explícita (no cal oblidar que Cronenberg és un dels genis de l'anomenat horror corporal , el qual explora les pors humanes davant la transformació corporal i la infecció) si bé no és gratuïta. I aquest tema l'ha desenvolupat a través dels gèneres fantàstic, ciència-ficció i terror, tot i que en les seves darrers cintes s'acosti més al drama: Spider (2002) i Una historia de violencia (2005). I és que David Cronenberg té darrere seu un grapat de pel·lícules notables, malgrat no estar considerat encara per la crítica seriosa: Scanners (1981), Videodrome (1983), La mosca (1986), Inseparables (1988), i les últimes esmentades. 

Aquesta empremta de l'horror més explícit queda palesa en diversos successos impossibles d'oblidar. Són portentoses les escenes que deixen transmetre la cultura russa i els seus rituals, encara que són especialment inquietants les del prostíbul (on es veu tot l'horror pel qual passen aquestes noies que només anhelen un futur), i l'escena de la sauna, que ens recorda l'envoltant Yakuza (Sydney Pollack, 1975). I és que la societat del benestar amaga violència en el seu subsòl, una violència que no volem veure o que ens fa por conèixer. Però això no impedeix que pul·lulin pels carrers éssers al marge de la llei a qui no importa comercialitzar amb persones (aquí s'analitza la quantitat de casos de tràfic sexual), assassinar o vendre fins i tot els seus propis fills per tal de sortir beneficiats de l'operació entre mans. […]

També són tractades amb credibilitat les rivalitats entre les famílies mafioses i la bondat intrínseca d'una persona corrent (encapçalada per Naomi Watts i tota la seva família) que s'entremetran en les seves vides. Som, per tant, davant d'aquest vast nombre de pel·lícules que queden gravades en la memòria, plenes d'escenes que contraposen la disparitat entre el món de la gent ordinària i el d'aquests delinqüents que utilitzen la violència i la por quotidiana com a arma per als seus complexos assumptes. I entre aquests dos móns hi ha Nikolai. Ella confia en ell però no sabem, fins ben avançada la trama, si aquest instint respon a la veritat o només a l'atracció sexual, si bé no hem de subestimar la protagonista femenina. Perquè l'heroïna sap enfrontar-se a les seves pors i actuar segons li dicta el seu cor en tots els sentits, els altres actuaríem igual?, tots estem disposats a tanta integritat i conseqüència entre els nostres pensaments i la nostra acció? 

Arantxa Bolaños de Miguel_miradas.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: