SINOPSI

El 476 després de Crist, l'Imperi Romà està amenaçat pels bàrbars. La vigília de la cerimònia de coronació que convertirà el jove de dotze anys Romulus Augustus en emperador, el seu pare Orestes es nega a acceptar les peticions del general bàrbar Odoacer, protector de Roma. Orestes, preocupat per la seguretat del seu fill, nomena Aurelius el seu guàrdia personal. Aquella nit, Aurelius i els seus legionaris s'enfronten al perill: Odoacer i el seu exèrcit bàrbar traeixen Roma i prenen la ciutat. Amb l'ajut dels valerosos homes d'Aurelius, el jove Cèsar s'escapa de la ciutat per demanar ajut a l'última legió que encara és fidel a Roma: la novena legió a Bretanya.

NOTES DEPRODUCCIÓ

L'última legió no es va convertir en realitat fins a l'agost de 2005, quan per fi se'n van començar a rodar les escenes principals a Tunísia. Sis anys abans, Martha i Dino De Laurentiis van començar a estudiar la idea de fer una pel·lícula d'acció basada en la caiguda de l'Imperi Romà. Per als productors, la pel·lícula tenia potencial de convertir-se en una aventura èpica al voltant de la història íntima d'un noi i els seus protectors. “Ens basem en el llibre de Valerio Manfredi The last legion però hi afegim fets històrics i el que ja se sabia sobre l'últim emperador romà”, diu Martha De Laurentiis. “En realitat ningú sap el que va causar la caiguda de l'Imperi Romà, de manera que vam decidir emprar aquest teló de fons de confusió per explicar la història de l'últim emperador, un noi jove, i el seu intent per salvar l'Imperi. El fet que només tingués dotze anys era fonamental”. La història segueix les vicissituds històricament verificades del jove de dotze anys Romulus Augustus: l'últim emperador romà que governà breument la ciutat abans de l'assassinat dels seus pares durant la captura de Roma i que el desterraren a l'illa fortificada de Capri. La història especula sobre el que va poder passar immediatament després. Narra les aventures dels soldats encara lleials al Cèsar, que enginyen la captura de Romulus per fugir a la llunyana Bretanya a la recerca de l'última legió encara fidel a Roma. Es va involucrar diferents escriptors en diferents aspectes del guió, i el guionista David Leland va ser el responsable del resultat final. Ja s'havien fixat en Leland quan van llegir el seu guió per a televisió per a Pendragon , que Steven Spielberg està desenvolupant per al canal HBO. “El seu guió per a HBO era fantàstic i com que ja estava familiaritzat amb el període i el vocabulari, era capaç de combinar tots els elements del guió i fer una història minuciosa. David té un toc màgic”, diu Martha. 

Un cop que el guió va estar enllestit, només faltava trobar un director que combinés encertadament els diferents elements de la història. La filla de Dino, Raffaella De Laurentiis, va suggerir Doug Lefler, ja que havia treballat anteriorment amb ell a Dragonheart 2: un nuevo comienzo . Tant a Raffaella com a Martha els va semblar que ell podia ser la persona idònia: “Doug és un artista, així com un gran director de pel·lícules d'acció. Ell podia combinar les escenes èpiques amb les més íntimes. Té molta experiència treballant amb els millors directors d'acció i la seva experiència en pel·lícules de dibuixos animats garanteix que sap narrar històries. Des del principi, sabia com explicaria la història visualment, va fer un storyboard de cadascun dels frames. ” 

Doug Lefler explica com s'hi va involucrar i què li va atreure del projecte: “estava en una llibreria investigant sobre un altre projecte quan em va trucar per telèfon Raffaella De Laurentiis per preguntar-me si llegiria un guió d'una pel·lícula en la qual estava treballant amb el seu pare. Aquella mateixa nit el vaig llegir i l'endemà li vaig trucar i li vaig dir que m'encantaria fer-ho. Aquest projecte s'assembla en moltes coses a una altra pel·lícula que ella em va donar fa uns set anys, anomenada Dragonheart 2: un nuevo comienzo , només que més gran, més grandiosa i més complicada! La història s'explica a través dels ulls d'un noi de dotze anys i això va ser el que em va resultar fascinant. És una història molt humana, però també una història èpica, una història èpica íntima. Els fonaments de la història són els personatges, malgrat que es desenvolupen esdeveniments molt importants al voltant d'ells. Com a director, el millor que es pot esperar d'un projecte és aconseguir una història interessant i un bon repartiment. Em sento molt afortunat per haver aconseguit les dues coses.”

labutaca.net