CASSANDRA'S DREAM (EL SOMNI DE CASSANDRA)

Títol original_ Cassandra's Dream Direcció i guió_ Woody Allen  País_ Regne Unit  Any_ 2007  Durada_ 108 min  Gènere_ drama  Intèrprets_ Hayley Atwell (Angela), Colin Farrell (Terry), Sally Hawkins, Ewan McGregor (Ian), Tom Wilkinson (Howard)  Producció_ Letty Aronson, Stephen Tenenbaum i Gareth Wiley  Música_ Philip Glass  Fotografia_ Vilmos Zsigmond  Estrena a Espanya_ 27/10/2007
Edat: +13

SINOPSI

Cassandra's Dream narra la història de Ian i el seu germà petit Terry. Malgrat les seves dificultats econòmiques, tots dos adquireixen un veler de segona mà anomenat Cassandra's Dream , amb la idea de condicionar-lo i navegar els caps de setmana. Ian coneix l'atractiva Angela, una jove actriu que acaba d'arribar a Londres a la recerca d'un futur d'èxit en el món de la interpretació. D'altra banda, la debilitat de Terry pel joc provocarà que tots dos conflueixin en un carreró sense sortida en el qual la seva situació financera serà extremadament delicada. L'aparició del seu oncle Howard, nouvingut dels Estats Units i amb un passat aparentment ple d'èxits econòmics, suposa un alleugeriment per a l'economia dels germans. Però tot té un preu. Howard els obligarà a infringir la llei, i posarà a prova la seva moral, i provocarà una sèrie d'esdeveniments que donaran lloc a conseqüències inesperades.

CRÍTICA

Allen dirigeix a mig gas, és evident. Tot i que ja soni a tòpic, el fet cert és que assolir l'alçada emocional dels seus millors títols és una cosa que sembla difícil. Però en aquesta ocasió almenys presenta un nou thriller criminal, que com en el cas de Match Point , és preferible a comèdies oblidables com Scoop , entreteniment passatger insignificant en la filmografia d'Allen. 

Malgrat la seva inequívoca intranscendència, El somni de Casandra resulta equilibradament i narrativament irreprotxable, alternant suspens i drama amb tanta humilitat com estil. Ewan McGregor i Colin Farell serveixen a Allen per sustentar una trama amb la qual descriure perfectament la dualitat impresa en tants conflictes morals. De nou trobem discussions sobre el pes de la culpabilitat i la redempció quan el seu realitzador oposa dos caràcters ben diferents, el del personatge de McGregor, per a qui el fi justifica els mitjans, i el de Farrell, tan abocat al fracàs com el primer però capaç de discernir entre gots de whisky i pastilles, sobre el crim i el càstig, sobre el bé i el mal. La contraposició entre tots dos fomenta les millors línies del guió del film, i assoleix un clímax final inevitable en l'embarcació que dóna títol a la pel·lícula que arrodoneix tota una moral sobre la condició humana, sempre cobdiciosa.  

Pot ser que Allen hagi perdut força i corrosió com a dialoguista, però satisfà l'espectador amb desenvolupaments argumentals in crescendo on existeix un punt sense retorn en el qual els seus protagonistes han de pagar pels seus actes o viure amb una mala consciència de grat o per força. La gràcia és aquí, a descobrir-nos en la cara d'uns individus enfrontats a carrerons sense sortida en els quals l'elecció, conscient o no, és fonamental. En qualsevol cas, s'accepta amb gust les dosis d'humor negre que el seu director aporta en aquesta ocasió i s'aplaudeix l'encert de comptar amb un suggerent score del sempre estimulant Phillip Glass.  

Si bé pot situar-se a la llista que inclou els projectes menys rellevants de la seva carrera, El somni de Casandra ofereix com a mínim dues hores de bon cinema, que vist el que hi ha avui en dia, sembla molt demanar. I és que l'experiència, per al bo i per al dolent, és un grau.  

David López_septimovicio.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com