SINOPSI

El 23 de gener de 2002 el món de Mariane Pearl va canviar per sempre. El seu marit Danny, cap de l'oficina del sud d'Àsia del Wall Street Journal , investigava per a un article sobre el terrorista Richard Reid. Es van desplaçar a Karachi, on un intermediari havia concertat una entrevista amb una font molt esquiva. En anar-se'n cap a la reunió, va dir a Mariane que potser s'endarreriria. Mai va tornar.

CRÍTICA

La desconfiança s'ha instal·lat en el públic més exquisit des que es va saber que l'última pel·lícula de Winterbottom estava condicionada per l'esbombada i, en principi, impossible relació que un cineasta iconoclasta i lliure com ell havia establert amb el “senyor i la senyora Smith”, és a dir, Brad Pitt i Angelina Jolie, un dels matrimonis més poderosos de Hollywood dotat de somriure perfecte, cos apol·lini i boteruda cartera, que semblava que assumiria, respectivament, tant la producció com el paper protagonista del film.  

De fet, tot l'entestament per portar a la pantalla el passatge autobiogràfic escrit per Marianne Pearl ( A Mighty Heart: The Brave Life & Death of My Husband Danny Pearl ) sobre el segrest i posterior assassinat del seu marit mentre exercia tasques periodístiques al Pakistan el 2002, neix de la superestrella Pitt, posat, com molts col·legues de generació, a produir films independents en les estones lliures, sabent que el seu nom els garanteix la distribució i l'interès del públic. 

Doncs bé. No se pot posar cap però al resultat. El bregat cineasta britànic responsable de drames aspres i punxants de la nostra història recent, com Welcome to Sarajevo (1997), In this World (2002) o Camino a Guantánamo (2006), l'encerta en establir aliances semblants, dirigint un film robust que en cap moment s'escapa del seu control. Així, Un corazón invencible adquireix, en les seves pretensions i resultats, coherència respecte a la filmografia prèvia de Winterbottom, tot i que hi afegeix una novetat referida al punt de vista triat a l'hora de retrobar-se amb els conflictes col·laterals provocats a Orient després de la destrucció de les Torres Bessones novaiorqueses. 

I és que, ara, les víctimes són els nord-americans que pateixen el terrorisme atomitzat al llarg de tot el planeta. Tot un desafiament per a un director que, de nou, aconsegueix acostar-se als fets que narra sense jutjar-los, evitant els maniqueismes i les bipolaritats que, normalment, els seus companys hollywoodencs d'aventura manegen sempre en el seu “altre cinema” en deixar clar a l'espectador, des del principi, qui són els bons i qui els dolents. 

El millor, d'entrada, d' Un corazón invencible , està en el seu muntatge. Plantejada, dramàticament parlant, com una dead line o pel·lícula de compte enrere (amb fatum inevitable), la cinta s'esmerça a condensar la profusa informació que pren de la bitàcola literària i documental de la qual parteix en un mosaic audiovisual aficionat a la reversibilitat temporal d'aparent aspecte kafkià (com la mateixa ciutat de Karachi en la qual transcorren els fets). No obstant això, totes les seves peces acaben encaixant sense cap grinyol per traçar una història cronològicament ordenada (com suggereix l'esquema de la pissarra que els amics de la protagonista utilitzen per intentar trobar l'informador segrestat) però emocionalment ascendent. […] 

Es nota el greixatge de la maquinària que forma l'equip de rodatge habitual de Winterbottom: una planificació inquieta i eficaçment discursiva retrata l'interior dels personatges en un estat de frescor proper a la improvisació a través d'una fotografia de tall documental que sap treure partit al suport de vídeo amb el qual treballa. El resultat és una instantània dels fets reals esdevinguts, una història, si més no, pròxima al realisme (a vegades esquitxada d'autèntics fragments audiovisuals documentals), que no per això deixa de venir embotellada en forma de ficció-espectacle, almenys no amaga la seva naturalesa narrativa i cinematogràfica “clàssica”, tal com ho demostra el fet que el realitzador no ens mostri les imatges de la decapitació de Pearl i prefereixi centrar-se en la reacció de la seva dona en conèixer la tràgica notícia, amb la finalitat de “melodramatitzar” una mica aquest docudrama ficcional.  

Un petit escull: interpretada amb intel·ligència i personalitat per una Angelina Jolie molt ficada en el paper, la dona i mare coratge a la qual dóna vida no aconsegueix desposseir-se totalment del seu físic sensual, i confereix al seu personatge un halo de romanticisme que fa perillar el rumb del film en determinats moments, com ara els flashbacks referits als moments de felicitat passats al costat del seu marit, ara mort, que esquitxen la narració per ratificar la soledat de l'enamorada així com la categoria humana del futur màrtir (que per la seva condició de jueu condueix el film cap a un proselitisme una mica tosc). 

Malgrat les seves imperfeccions, Un corazón invencible és un film necessari, les imatges del qual mantenen, des de la mirada perspicaç d'un Winterbottom enamorat del seu material, una equidistància entre la identificació i la reflexió proposada als seus espectadors. 

Pedro Sangro_cineparaleer.com