SINOPSI

Tot comença quan Anderson provoca, literalment, la mort de la seva xicota, a causa de la impressió que li provoca que li demani matrimoni en un restaurant de moda. Després d'un any enfonsat en l'autocompassió, el seu millor amic l'incita a obrir-se de nou a les possibilitats de la vida. Seguint el seu consell, Anderson proposa matrimoni a la primera dona que apareix davant els seus ulls: Katie, una cambrera que treballa al cafè on es troben. Katie accepta la proposta d'Anderson. A partir d'aquí comença una aventura desgavellada que demostra com pot ser de difícil l'amor, sobretot quan et cases amb un estrany.

CRÍTICA

Algunes pel·lícules semblen calculades per complaure els detractors del gènere en el qual s'inscriuen: aquesta n'és una, cantelluda comèdia romàntica que s'obre amb una declaració d'amor que culmina en fatal infart. Actor format en variants MTV de la comèdia televisiva, Michael Ian Black debuta en la direcció de llargs amb aquesta comèdia romàntica especialment indicada per a tots aquells que odiïn les comèdies romàntiques. O, almenys, sentin certa objecció a reconèixer que, a vegades, les consumeixen. 

¡Cásate conmigo! travessa els camins d'un postadolescent que càrrega amb la culpa d'haver propiciat la mort de la seva promesa, i una cambrera que intenta fugir de l'imminent compromís amb un paio insuportable, extravertit i cursi. 

El xoc de personatges fa pensar en una declinació pop de l'esperit de la screwball comedy , però hi ha altres ecos que vinculen aquest divertiment lleuger a la tradició: hi ha quelcom en Jason Biggs que recorda els grans còmics melancòlics del cinema mut, com la seva habilitat per portar un jersei gastat com una prolongació simbòlica del seu estat d'ànim. Per la seva banda, Illa Fisher no exerceix de mer interès romàntic, sinó que confirma aquesta capacitat per reciclar el seu sex-appeal en arma còmica que ja va explorar en De boda en boda (2005). 

La improbable història d'amor entre ambdós personatges és amanida amb un notable planter d'excèntrics secundaris, en el qual destaquen Margo Martindale i Edward Hermann com els lúbrics pares d'ell, i Chris Diamantopoulos com l'antic xicot d'ella, criptogai dotat d'un estrany talent per jugar a les pel·lícules. 

Michael Ian Black imprimeix al conjunt l'agilitat d'una comèdia televisiva de nova generació –vessant Arrested development (2003-2006), per entendre'ns– i posa en evidència, sense carregar les tintes, l'enrojolant conservadorisme del gruix de pel·lícules que Hollywood llança al mercat amb la mateixa etiqueta genèrica. 

Jordi Costa_elpais.com