CRÍTICA
Vagament basada en el tristament cèlebre cas del Monstruo de los Andes, la pel·lícula Crónicas pinta un devastador quadre d'interessos creats, deshonestedat periodística i desmesurada ambició. I si bé podria interpretar-se com una denúncia dels mitjans de comunicació actuals, crec que el seu genuí valor dramàtic està en els seus personatges i en les complexes relacions que hi ha entre ells.
[...] Es tracta d'una història pertorbadora i audaç que en certa manera denuncia la manipulació dels mitjans de comunicació, però sense oblidar la culpa dels qui fomenten aquest fenomen: el públic mateix.
No obstant això, com ja he dit, malgrat aquesta lloable intenció, vaig trobar encara més interessant la relació entre els personatges. Damián Alcázar fa un excel·lent treball en el difícil paper del venedor de bíblies. Les seves entrevistes i declaracions han de mantenir-se en una prima línia, i l'actor ho aconsegueix perfectament bé. John Leguizamo és fantàstic com l'arrogant però ben intencionat reporter; la seva actuació és igualment interna i externa, presentant de manera creïble el comportament del seu personatge i a la vegada comunicant sense paraules els seus pensaments i emocions. Fa uns mesos vaig escriure sobre la cinta Truman Capote i vaig aplaudir l'actuació de Philip Seymour Hoffman en aquests mateixos termes; ara Leguizamo mereix igual aclamació. No obstant això, dubto que l'obtingui, en tractar-se d'una pel·lícula de molt menor pressupost i difusió.
La bonica Leonor Watling realitza també un bon treball com la consciència del trio. El seu personatge encara no té la desmesurada ambició del seu col·lega, i per això ha d'equilibrar la difusa ètica de la situació amb els seus instints morals. L'únic punt una mica feble és José María Yazpik, que amb un ús constant de col·loquialismes mexicans se sent ocasionalment fals i forçat.
Filmant en condicions poc favorables, és notable que el director Sebastián Cordero hagi aconseguit una narrativa tan fluida i assimilable. El seu estil visual és molt natural i afortunadament s'absté d'excessos estilístics que podrien haver tret mèrit al sobri to de la història.
Crónicas és una d'aquestes pel·lícules que es queden al cap per molt temps i per això l'aprecio, a més de la seva intenció i els seus abundants èxits. Funciona molt bé en diferents nivells, però al cap i a la fi es tracta d'una sòlida cinta que no tem reptar les expectatives del públic. Sens dubte, és ocasionalment amarga i dura d'empassar, però el valor de la seva història i la força de les seves actuacions la fan indispensable per a tot aficionat al bon cinema. De vegades m'he queixat dels repetitius i sòrdids temes que últimament utilitza el cinema llatinoamericà, però aquest excel·lent esforç equatorià-mexicà prova que el talent real sempre tindrà més rellevància que la simple moda. Esperem que passi més sovint.
Pablo del Moral - labutaca.net |