RATATOUILLE

Títol original_ Ratatouille Direcció_ Brad Bird  País_ EUA  Any_2007  Durada_ 110 min  Gènere_ animació, comèdia  Doblatge català_ Roger Isasi (Remy), Claudi Garcia (Skinner), Claudi Domingo (Linguini), Ricky Coello (Django), Carles Lladó (Emile), Joaquim Díaz (Anton Ego), Jordi Royo (Gusteau), Geni Rey (Colette), Jordi Boixaderas (Horst), José Luis Mediavilla (Lalo), Jordi Hurtado (François), Eduard Doncos (Larousse), Amadeu Aguado (Mustafa), Lluís Grau (Talon Labarthe), Jordi Salas (Pompidou), Francesc Pujol (Git), Joan Gibert (Ambrister Minion), Quim Roca (narrador)  Guió_ Brad Bird; basat en un argument de Jan Pinkava, Jim Capobianco i Brad Bird  Música_ Michael Giacchino  Estrena als EUA_ 29/6/2007  Estrena a Espanya_ 3/8/2007

EDAT: TP

Sinopsi

Remy somia convertir-se en un gran xef francès malgrat l'oposició de la seva família i del problema evident que suposa ser una rata en una professió que detesta els rosegadors. El destí porta Remy a les clavegueres de París, però la seva situació no podria ser millor, ja que es troba just a sota d'un restaurant que s'ha fet famós gràcies a Auguste Gusteau, una estrella de la cuisine . Malgrat el perill que representa ser un visitant poc comú (i, per descomptat, gens desitjat) als fogons d'un exquisit restaurant francès, la passió de Remy per la cuina posa de cap per avall el món culinari parisenc.

Crítica

L'aclamat estudi d'animació Pixar deu haver sentit bastant pressió durant la realització de Ratatouille , no només perquè era essencial per recuperar la credibilitat després de la moderada ensopegada que va representar Cars , sinó també pel diluvi de cintes animades que saturen els cinemes, buscant el preat mercat infantil i lluint imatges sorprenentment fotorealistes, però sense la imaginació i creativitat que Pixar, pioner en el gènere, ha mostrat des dels seus primers esforços. 

Afortunadament, Ratatouille compta amb la considerable ajuda del visionari director Brad Bird, el treball del qual en animació tradicional va incloure fructífers períodes a Los Simpson , El crítico , El rey de la colina i Cuentos sorprendentes (on va realitzar el millor episodi de la sèrie, Family dog ), per no esmentar les brillants cintes El gigante de hierro i Los Increíbles . I si bé Ratatouille no està al mateix nivell d'aquestes fantàstiques obres, certament resulta tan graciosa, entretinguda i creativa com qualsevol altra de Pixar. I, no cal dir-ho, enormement superior a les pàl·lides i sorolloses imitacions d'altres estudis que, com un xef dolent, substitueixen qualitat per quantitat. [ů] 

Quant a les imatges que ofereix Ratatouille , no cal dir que són sorprenents. A aquestes alçades estem ja acostumats a l'extraordinari fotorealisme de títols com Shrek Tercero i Vecinos invasores , però el mèrit de Pixar arriba més enllà de crear simplement objectes i llocs indistingibles de la realitat. L'animació dels personatges és perfecta, i em fa pensar que, en l'aglutinament de llargmetratges amb animals antropomòrfics, Pixar és un dels pocs estudis que s'atreveixen a conservar el comportament real dels esmentats animals, i no simplement a "vestir" un personatge genèric amb una disfressa d'animal. Més encara, el protagonista de Ratatouille és una rata, i no només es comporta com una rata real, sinó que també aconsegueix congraciar-se amb l'audiència i mostrar el costat familiar i amable d'aquests repudiats animalons. Semblaria que el director Brad Bird va triar específicament un animal que molts consideren desagradable com un repte addicional, per provar que, quan la història i els personatges són tan bons, no importen els prejudicis de l'espectador. Suposo que algú podria desxifrar algun missatge d'integració racial en aquesta decisió, però no seré jo qui ho esmenti. 

Un cop dit tot això, he d'afegir que no sé si Ratatouille tindrà un èxit econòmic comparable a Toy story o Buscando a Nemo . Tot i que és una pel·lícula perfectament apropiada per a tota la família, no podria dir que sigui "per a nens". És clar, hi ha abundant humor i moments de delirant acció, però els temes que inclou i el to de la narrativa són molt més madurs del que hom esperaria en una pel·lícula infantil. No dic això com a crítica..., simplement per assenyalar que, en madurar dramàticament i aspirar a un estrat cinematogràfic més elevat que el de la seva competència, potser Ratatouille podria ser vista com un "fracàs" en el sentit merament comercial, quan la realitat és que representa un enorme salt artístic per a Pixar, comparable al que va aconseguir amb Los Increíbles fa uns anys. 

Potser el guió de Ratatouille té alguns problemes lleus (la manera com Remy interactua amb Linguini és una mica forçada i convenient, i hi ha un esdeveniment cap al final que utilitza un dels pitjors clixés del drama contemporani), però l'experiència final és emotiva, graciosa i profundament satisfactòria. Tot i que en certs nivells la cinta sacrifica una part del seu atractiu superficial, em complau molt veure els artistes de Pixar estenent el significat de "pel·lícula familiar", i provant una vegada més que aquest innocent qualificatiu no és excusa per crear propostes ximples o insípides, sinó un estímul per explicar històries acuradament escrites i màgicament executades.

Pablo del Moral_labutaca.net 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: