Sinopsi

Quan Shrek es va casar amb Fiona, l'últim que es va imaginar és que podria convertir-se en el següent rei. Però quan el seu sogre, el rei Harold, mor sense previ avís, és exactament el que l'espera. I si Shrek (amb la valuosa ajuda de l'Ase i del Gat amb Botes) no troba un rei adequat per al Regne de Molt Molt Llunyà, l'ogre haurà de seure al tron. Artie, el cosí de Fiona, un gandul nat que segueix a l'institut, és el candidat més prometedor, però acaba esdevenint un autèntic repte per a tots tres.

Crítica

Les desventures animades de l'ogre Shrek, la princesa Fiona, l'Ase i el Gat amb Botes ja s'han convertit, en part de l'imaginari col·lectiu d'aquests temps, en una de les sagues més populars del cinema. I, precisament per això, per l' mpatia i identificació que petits i grans senten per aquests personatges, resulta gairebé improcedent i fins i tot inconduent qüestionar la molta o poca vàlua d'aquesta tercera entrega respecte a les dues anteriors.

Però d'això es tracta una valoració crítica i, en la comparació, Shrek Tercero resulta bastant menys rodona i efectiva que els seus dos primers capítols (especialment si el referent és l'excepcional història inicial, estrenada el 2001). L'absència d'Andrew Adamson, director de les dues pel·lícules anteriors, es nota, ja que els seus substituts, Chris Miller i Raman Hui, no aconsegueixen dotar el relat de la mateixa lleugeresa, encant, fluïdesa; en canvi, la narració resulta –especialment durant la segona meitat– massa artificial i derivativa. El final, ple d'acció i amb un desenllaç bastant aconseguit, deixa almenys una sensació una mica més satisfactòria. La trama –com sempre– és bastant senzilla: davant la mort imminent del pare de Fiona (convertit en gripau al final de l'entrega anterior), totes les mirades van cap a Shrek com a possible successor. No obstant això, l'estimable ogre prefereix una vida tranquil·la al costat de Fiona al seu pantà i, com a alternativa, surt a la recerca d' Artur en persona perquè sigui ell qui assumeixi el tron. El rival de torn serà novament el príncep Encantador, que també se sent amb dret a prendre el poder.  

És clar que en aquesta paròdia (on també apareixen des de la Ventafocs fins a la Bella Dorment, passant per Rapunzel, Merlín i altres personatges de les faules infantils) ningú és com se'l coneix en els llibres i llegendes. Aquí, doncs, l'Artur que tant protagonisme ha tingut en la literatura europea resulta ser un pusil·lànime que és objecte de tota mena de burles i ofenses. De tota manera, també trobarà la forma de redimir-se. L'altra gran novetat d'aquest tercera part és que Fiona està embarassada i l'atribolat Shrek sent que encara no està preparat per ser pare. Així, en una de les escenes més creatives i delirants de tot el film, es mostra un malson en el qual la fins aleshores tranquil·la existència del protagonista és arrasada per desenes, centenars, milers d'ogres bebès que trenquen, criden i vomiten tota l'estona.  

Amb aquestes troballes (massa aïllades), amb l'habitual histrionisme de l'Ase, amb un parell d'acceptables seqüències d'acció i de clips musicals i amb la ja una mica cansada i lenta utilització humorística dels anacronismes i de la relectura dels contes de fades, els dos directors en tenen prou per conformar un producte capaç de seguir explotant la popularitat d'aquesta multimilionària franquícia.