SIN PIEDRAS

Fitxa tècnica

Directors: Quim Fuster i Pau Itarte  
Països: Espanya i Palestina
Any: 2005 
Durada: 52
Gènere: documental 

 

Sinopsi

Sin piedras es presenta com un joc de miralls on les mirades de dos nens –Yazan, que viu a la ciutat Palestina d'Hebron, i Sergi a Barcelona– convergeixen i permeten a l'espectador acostar-se d'una manera senzilla i honesta als seus móns a través del seu dia a dia. 

A través de l'observació en paral·lel del dia a dia d'aquests dos nens, es mostra la particular realitat dels protagonistes, com reaccionen davant els diferents entorns que conformen els seus universos: el col·legi, la família, els seus somnis, les seves diversions... 

De la mà de Yazan ens apropem a una altra cara del conflicte arabo-israelià, a allò que generalment els mitjans de comunicació no reflecteixen, com la situació afecta la vida diària del poble palestí. Sergi ens acosta a la nostra realitat i ens permet descobrir com, malgrat les diferències, existeixen punts en comú. 

Notes dels directors

Quan ens vam plantejar quin tipus d'història volíem explicar en enfrontar-nos a un projecte com aquest, començàrem a sentir una mica de vertigen. No és que no tinguéssim les coses clares, que no les hi teníem, sinó que dubtàvem que fóssim capaços de trencar els tòpics que envolten el conflicte palestino-israelià. Volíem una mirada diferent d'aquella que estem acostumats a rebre dels mitjans de comunicació, acostar-nos a la situació d'una manera honesta, sincera i sobretot pròxima. 

D'aquí va sorgir la idea de realitzar el documental a partir de la mirada de dos nens. Sergi ens ajudaria a recordar-nos com érem no fa gaire temps, a caminar per un camí que no fa tant vam deixar enrere i, d'altra banda, Yazan ens permetria anar descobrint de mica en mica què representa ser un nen en una zona tan conflictiva com aquesta. Parafrasejant Antoine de Saint Exupery en el Petit Príncep , la meva pàtria és la meva infància, i nosaltres volíem trobar aquesta pàtria comuna a tots. 

Sin piedras mostra l'entorn més pròxim i íntim de dos nens corrents en dues situacions oposades. El seu dia a dia, els seus jocs, i somnis, la manera que s'enfronten al món, les relacions que els nens mantenen amb la família i amb els seus companys. Com que aquests dos nens són els nostres principals protagonistes, no podem oblidar tots els membres de les seves famílies, els seus amics, la gent que els envolta, els alumnes de l'escola d'Hebron, i totes aquelles persones que formen part de les seves vides, i per tant, també del documental.

Un dels elements que ens plantegem amb el treball és reflectir la mirada dels nostres protagonistes, d'aquí la utilització de la càmera a l'alçada dels seus ulls per aconseguir una visió més pròxima a la seva realitat. 

El nostre repte és aconseguir que les històries parlin per elles mateixes, sense necessitat d'apuntadors. I això requereix un ritme pausat, que doni el temps suficient a l'espectador per endinsar-se en cada imatge. No provocarem cap de les situacions que s'hi reflectiran, tan sols les anirem descobrint. 

Ens agradaria que aquest treball no tingués un públic determinat, desitjaríem que el veiessin aquelles persones que senten interès per les petites històries, que creuen que hi ha una altra manera de veure allò que anomenem realitat, que volen acostar-se a la sala i poder emportar-se a casa el que han vist. Per a aquells que sense deixar de ser el que són volen posar-se a la pell d'aquells que van ser. 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com