Sinopsi

La vida de Linda Hanson és perfecta fins que rep una devastadora notícia: el seu marit, Jim, ha mort en un accident de cotxe. Però quan es desperta l'endemà, Linda descobreix que el seu marit continua viu. En un principi, Linda creu que l'accident deu haver estat un malson… fins que ocorre de nou. Hi ha dies que Jim continua al seu costat quan es desperta, però d'altres s'ha d'enfrontar a la realitat d'haver-se quedat viuda. Per alguna raó inexplicable, els dies estan desordenats. La traumàtica premonició de Linda desencadena una sèrie de successos estranys que alteren el temps. En un intent desesperat per salvar la seva família, Linda lluita furiosament contra el temps i el destí per intentar conservar tot el que ella i Jim han construït junts.

Crítica

Dins d'aquesta cinta podríem trobar material per realitzar un excel·lent curt, o un bon episodi de The twilight zone . Però, com passa moltes vegades, el guió estén interminablement l'interessant nus narratiu, diluint-ne l'impacte i avorrint l'espectador amb el seu lent i tediós desenvolupament. En altres paraules: una bona idea arruïnada per una mediocre execució. 

La història se centra en Linda Hanson (Sandra Bullock), sensible mestressa de casa amb un matrimoni, ideal en un altre temps, que ha caigut en la rutina i en l'avorriment. No odia realment el seu marit, Jim (Julian McMahon), però els anys han erosionat la relació. De totes maneres, quan Jim mor en un accident automobilístic, Linda queda devastada, i només la companyia de la seva mare i les seves dues petites filles aconsegueix donar-li fortalesa per passar aquest tràngol dur. Però, l'endemà Linda es desperta i troba el seu marit viu. Tot va ser un somni! Però certs detalls fan creure a la tensa dona que no va ser un somni, sinó una visió del futur; per descomptat, ningú la creu. Podrà evitar la mort accidental del seu marit? 

El llibret no ofereix gaires explicacions sobre les anòmales experiències de la seva protagonista i, francament, no fan falta. Els seus aparents salts en el temps (o visions, o el que sigui) funcionen prou bé per impulsar la trama i mantenir un adequat suspens sobre el desenllaç. Tot i així, la cinta triga massa a establir la premissa i, a més a més, gasta temps en divagacions irrellevants que no aporten gaire a la història (com la subtrama del psiquiatre), i això la fa cansada i avorrida. Pel que fa a la resta, he de reconèixer que el guionista Bill Kelly aconsegueix construir un interessant viatge dramàtic per a la protagonista, que canvia constantment la seva percepció del seu matrimoni amb les visions que experimenta, fins a prendre un camí inesperat i moralment ambigu. Però, quan arriba (per fi!) la conclusió, el guió ja troba novament el camí fàcil del clixé i del sentimentalisme barat. 

Potser alguns espectadors trobaran atractiva l'eterna disjuntiva entre determinisme i lliure albir que sembla tractar Premonition. Siete días . La meva opinió personal s'inclina per una tercera opció (caos), però en un context pseudoreligiós m'imagino que la trama (i particularment el seu desenllaç) podria afegir atractiu addicional als qui els interessa aquest tipus de debats. Potser els ajudarà a gaudir més d'aquesta pel·lícula. 

Amb algunes mitjanes excepcions (com el seu treball a Crash ), Sandra Bullock ha mostrat poca credibilitat en papers seriosos, i potser per això ha limitat la seva carrera a puerils comèdies romàntiques. Aquí, tot i això, fa un treball adequat... que no és particularment notable però funciona dins dels paràmetres de la història. I definitivament és més creïble que els papers dramàtics que va intentar interpretar a Asesinato... 1-2-3 i 28 dies . I si no esmento la resta dels actors és perquè a penes es perceben com engranatges del guió. Potser només l'excèntric Peter Stormare es fa notar com el tens psiquiatre que recepta abundant medicina per contrarestar les futuristes visions de la protagonista. 

El director alemany Mennan Yapo realitza un treball decent en l'aspecte tècnic, però no aconsegueix rescatar la cinta del seu feixuc desenvolupament. No obstant això, les interessants idees centrals sobre destí i causalitat, i l'enginyosa evolució emocional del personatge central permeten una lleu recomanació per a Premonition . L'experiència general no és gaire satisfactòria, però qui aconsegueixi apreciar-ne els ocasionals encerts potser passarà una estona de moderat entreteniment. Però tinc la premonició que no gaire gent tindrà tanta paciència.