Sinopsi

Lord Cutler Beckett, de la Companyia de les Índies Orientals, s'ha fet amb el control de l'aterridor vaixell fantasma, L'Holandès Errant , i del seu malvat i venjatiu capità, Davy Jones. Ara L'Holandès solca imparable els set mars, destruint sense pietat els vaixells pirates a les ordres de l'almirall Norrington. Will Turner, Elizabeth Swann i el capità Barbossa s'embarquen en una desesperada recerca per reunir els nou lords de la Cort de Brethren: la seva única esperança de vèncer Beckett, L'Holandès Errant i la seva armada. Però un dels lords ha desaparegut: el capità Jack Sparrow, el millor i el pitjor pirata de tots els temps, que ara està tancat a la bodega de Davy Jones a causa del seu encontre amb el monstruós Kraken. En una aliança cada vegada més fràgil, els nostres herois hauran de viatjar primer a l'exòtic i perillós Singapur i enfrontar-se al pirata xinès, el capità Sao Feng, amb la finalitat d'aconseguir les cartes de navegació i un vaixell que els porti a la fi del món per rescatar Jack. A mesura que es succeeixen les traïcions, està cada vegada més clar que Jack, Will, Elizabeth, Sao Feng i Barbossa tenen els seus propis plans, i cap pot confiar en els altres. Així mateix, cadascun ha d'elegir un bàndol i crear una aliança final per lliurar una última batalla.

Crítica

La trama de Piratas del Caribe: en el fin del mundo es pot resumir en un curt paràgraf […]. El problema és que el guió estén aquesta simple premissa fins a gairebé tres hores de durada, incorporant constantment traïcions, personatges nous, vells, vius, morts i oblidats, en una història a la vegada complexa i irrellevant, que a penes aconsegueix mantenir-se a flor d'aigua gràcies als seus abundants personatges i a la seva espectacularitat visual. Com l'anterior entrega, és molt entretinguda minut a minut, però al final només queda una sensació de buida futilitat que per no res garanteix l'elaborada història i bizantí drama que la va precedir.

Una de les causes és l'irregular to de la pel·lícula, que comença fúnebre i eventualment degenera en estúpida comèdia utilitzada com a excusa quan els guionistes no saben per on sortir de les situacions que han creat. […] Constantment hi ha elements forçats i situacions artificials que tracten de convèncer-nos del "geni" creatiu del director i guionistes. Al cap i a la fi, l'únic que aconsegueixen és gastar diners a carretades i, afortunadament, donar feina a un exèrcit de tècnics que contribueixen en les seves molt diverses disciplines perquè la cinta es vegi espectacular. No hi ha dubte que la seva feina és impecable. Però, ha valgut la pena? 

Ho dubto. Crec que la franquícia descansa en una sola persona: Johnny Depp i la seva magistral interpretació del capità Jack Sparrow. Al llarg de la trilogia la seva presència ha guanyat importància, i tot i que això ha fet tolerables aquestes indulgents pel·lícules, també les ha danyat, ja que la resta de l'elenc (amb algunes excepcions) se sent tou i innecessari. A algú li importa el suposat idil·li entre Will Turner i Elizabeth Swann? Per més que els cineastes intenten donar-li un to èpic en aquesta tercera part, ni els actors ni els seus papers emparen aquesta intenció; per tant, els vaivens d'aquesta subtrama acaben convertint-se en simple material de farciment. I creguin-me que en tres hores de metratge hi ha abundant farciment. 

En la part més positiva puc esmentar (a més de Johnny Depp) la resta dels “vilans”, encarnats per actors prou bons per no veure's enfosquits per Jack Sparrow. Bill Nighy té un paper més reduït com el pirata Davy Jones, i fins i tot sota la densa màscara digital es percep la seva emotiva actuació. Geoffrey Rush roba totes les seves escenes amb el seu entusiasta frenesí; i finalment, tot i que sembla un truc barat per atreure el públic, em va agradar molt la participació de Keith Richards. I ho dic sense ser fanàtic dels Rolling Stones. 

He esmentat molt els "innecessaris" efectes especials. Encara que són ornaments per omplir els buits de la trama, cal reconèixer que són espectaculars. Potser em van agradar més els de la cinta prèvia (especialment els del Kraken), però el treball d'Industrial Light & Magic (i mitja dotzena d'estudis addicionals) en personatges digitals, simulació de fluids i composició digital és simplement sorprenent. Per als aficionats a aquesta disciplina, és indispensable veure (i estudiar) els èxits d'aquest film. 

Al cap i a la fi, cal reconèixer que una trama fora de control, personatges superflus (com el que interpreta el gran Chow Yun Fat) i excessiu drama forçat no impedeixen que Piratas del Caribe: en el fin del mundo arribi a una satisfactòria conclusió i aconsegueixi ser la més entretinguda de la trilogia, fins i tot si és només pel seu ritme ràpid i la interminable desfilada d'acció i efectes especials. Cadascú sabrà si això és el que busca; per la meva part, puc recomanar-la com un final apropiat de la història (especialment per als qui s'esperin fins al final dels crèdits), tacat per totes les oportunitats desaprofitades al llarg de tres llargmetratges molt vistosos, però inherentment buits. Suposo que és apropiat per a una pel·lícula de pirates.