EL CORAZÓN DE LA TIERRA

Fitxa tècnica

Direcció: Antonio Cuadri 
Països: Espanya, Regne Unit i Portugal 
Any: 2007 
Durada: 90 min 
Gènere: drama 
Guió: Antonio Cuadri, Shelley Miller i Doc Comparato; inspirat en la novel·la de Juan Cobos Wilkins 
Producció: Antonio Cuadri i Juan Carlos Orihuela 
Música: Fernando Ortí 
Fotografia: Javier Salmones 
Muntatge: Mercedes Cantero 
Disseny de producció: Luis Manuel Carmona 

Fitxa artística

Catalina Sandino Moreno (Blanca Bosco),
Sienna Guillory (Kathleen Crown),
Philip Winchester (Robert),
Bernard Hill (Sr. Crown),
Joaquim de Almeida (Baxter),
Ana Fernández (Mercedes),
Jorge Perugorría (alcalde),
Fernando Ramallo (Carlos),
Juan Fernández (Nazario Infante)

Sinopsi

El 1888, una companyia anglesa explota cruelment els treballadors de les mines de coure de Riotinto (Huelva). Un dia, irromp a la zona un foraster anomenat Maximiliano Tornet i s'adona d'aquestes tremendes injustícies. Maximiliano aconsegueix unir els miners i pagesos de la comarca en una vaga pacífica com a protesta per la devastació de la terra i l'explotació de la gent. Uns dies després, tropes de l'exèrcit espanyol, sota el comandament del capità Nazario Infante i pagades per la companyia, obren foc contra els miners i pagesos, i sufoquen violentament la rebel·lió. Les autoritats fan desaparèixer els cossos dels manifestants morts, esborrant amb això qualsevol rastre de la massacre. Quinze anys després, Blanca Bosco, autòctona del lloc, i Kathleen Crown, neboda del Sr. Crown, màxim dirigent britànic de la companyia, lluiten, cadascuna a la seva manera, per la gent de Riotinto.

Entrevista amb el director

Per què et va interessar adaptar al cinema la novel·la de Juan Cobos Wilkins? 
Pel potencial visual de la conca minera de Huelva. Per ser un fet històric ocultat per la història oficial fins ara. Per l'actualitat del seu fons social (contaminació, presa de consciència ecològica, explotació infantil, supremacia dels interessos dels diners sobre els drets humans, etc.). Quan era un nen, a Huelva, sentia parlar de "l'any dels trets" amb de molt misteri. Era un fet que havia passat a Riotinto però sobre el qual existia un secret de llegenda. Quan Juan Cobos Wilkins em va explicar la base històrica de la seva novel·la, que estava acabant d'escriure, a finals de l'any 2000, vaig decidir comprar-li els drets per al cinema, abans fins i tot que es publiqués. Va ser un impuls molt fort, molt emocional, perquè crec que les pel·lícules han d'explicar coses interessants. 

A més de tenir la novel·la com a base, vas fer alguna investigació paral·lela per desenvolupar els personatges i la trama de la pel·lícula?  
La novel·la em va servir com a inspiració. No és una adaptació fidel al llibre. Sobre els fets de "l'any dels trets", magistralment reflectits en la novel·la, vaig introduir, per al guió de cinema, nous personatges i una història d'amor i amistat que potencia la història. En El corazón de la tierra , com en el llibre, hi ha un fort protagonisme de les dones. 

Per què consideres que els valors que defensa la pel·lícula són universals i que els conflictes que descriu són vigents avui dia? 
El corazón de la tierra defensa i planteja el valor universal de l'amistat i la lleialtat entre els éssers humans, però també del compromís i el valor del qual a vegades cal servir-nos per defensar allò que som i en allò que creiem.  El teló de fons de la història és Andalusia, colonitzada per una companyia anglesa que amb els seus forns a l'aire lliure contamina tota una comarca de més de 100 quilòmetres a la rodona. El fet més curiós és que ja en aquesta època, 1888, el Parlament britànic havia prohibit aquesta forma de calcinació a l'aire lliure a tot Gran Bretanya, per això la companyia anglesa es va establir al nord de Huelva, per obtenir uns beneficis que ja no podia obtenir al seu país. A canvi d'això, es contaminava l'aire, els rius, i milers de dones, homes i nens d'aquesta zona. Les condicions de treball eren miserables: a partir dels 9 anys els nens deixaven l'escola per treballar a la mina a l'aire lliure més gran del món. 
En aquest context, miners, pagesos, ramaders i gent de tot arreu es van unir el dissabte 4 de febrer de 1888 al costat de Maximiliano Tornet en una manifestació a la plaça de Riotinto. Maximiliano era un revolucionari, arribat de Cuba uns anys abans, que va conscienciar i va posar d'acord totes les forces polítiques, sindicals i populars per portar a terme la que es coneix com la primera manifestació ecologista de la història. Aquella marxa pacífica sobre la plaça per demanar millores en les condicions de treball i la prohibició de les
teleras va ser criminalment dissolta a trets per soldats de l'exèrcit espanyol arribats per ordre del governador, un home molt dòcil als dictats de la poderosa companyia, que, entre d'altres, tenia també en nòmina l'alcalde de Riotinto. Els cadàvers (segons alguns historiadors van poder ser més de cent) mai van aparèixer. Aquesta massacre mai va existir oficialment. Tot i que el Parlament espanyol les va prohibir aquell mateix any, les teleras van continuar cremant i contaminant la zona durant prop de 20 anys més.  
Si analitzem aquestes circumstàncies veiem, efectivament, que 120 anys després d'aquest terrible "any dels trets", la contaminació, el creixement de la consciència ecològica en la gent pel canvi climàtic, l'explotació infantil –ja no a Europa, però sí en altres continents– o l'ús de la violència per defensar els interessos econòmics per damunt dels interessos humans, desgraciadament són problemes que continuen existint avui dia. Alguns d'ells potser no succeeixin al pati de casa nostra, però la presa de consciència sobre els problemes que afecten avui el món, és global. Ara, si fem una "apagada elèctrica" per fer notar la nostra preocupació pel canvi climàtic, ningú ens dispara, però continua havent-hi massa gent a Àsia, Amèrica Llatina o Àfrica que no viu com nosaltres.
El corazón de la tierra mostra un estat de les coses que continua sent una lamentable i vergonyosa realitat a moltes parts del món.

filasiete.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: