PUDOR

Fitxa tècnica

Direcció: David Ulloa i Tristán Ulloa 
País: Espanya 
Any: 2007 
Durada: 113 min 
Gènere: drama
Guió: Tristán Ulloa; basat en la novel·la de Santiago Roncagliolo 
Producció: José Antonio Félez 
Música: David Crespo 
Fotografia: David Omedes 
Muntatge: Nacho Ruiz Capillas 
Direcció artística: Satur Idarreta 
Vestuari: Clara Bilbao 

Fitxa artística

Nancho Novo (Alfredo),
Elvira Mínguez (Julia),
Natalia Rodríguez (Marisa),
Celso Bugallo (avi),
Carolina Román (Gloria),
Marcos Ruiz (Sergio),
Lorena Mateo (Carolina),
Manolo Solo (Home X),
Nuria González (Pilar),
Joaquín Climent (Juan Luis),
Héctor Colomé (Sr. Braun)

Sinopsi

Pudor és una mirada a la intimitat, als desitjos, obsessions, secrets i pors que no confessem ni tan sols als qui més estimem. Aquest pudor condueix a la incomunicació i a la soledat. Els personatges d'aquesta història són: un home que morirà, una dona que rep anònims eròtics, un home gran a qui l'amor ofereix una última oportunitat, una adolescent que intenta superar els dubtes que li genera la pubertat i un nen que veu fantasmes. De la mateixa manera que en moltes famílies, tots els personatges de Pudor , malgrat que viuen junts, estan sols.

Crítica

Basada en una novel·la del peruà Santiago Roncagliolo, Pudor és el debut en el llargmetratge dels germans Ulloa, David i Tristán, aquest últim més conegut per la seva faceta com a actor jove i galant del recent cinema espanyol. El film, que comença i conclou a l'interior d'un hospital, denota el seu origen literari i narra una sèrie d'històries marcades pel dolor, la mort, la frustració personal i sexual, l'angoixa vital…, i s'inscriu en una tradició del cinema espanyol recent que podríem anomenar realisme depressiu . Ambientat en un Gijón filmat en tons apagats i amb una fotografia grisenca, el film aprofundeix en els secrets i el dolor d'una sèrie de personatges emmarcats en un mateix entorn familiar, on diverses generacions oculten i mostren les seves ferides íntimes, marcades per l'ocultació i una creixent desesperació. Un quadre familiar en el qual els mateixos directors i guionistes del film han abocat aspectes autobiogràfics, però semblen haver-ho fet d'una manera més discursiva que veritablement cinematogràfica. 

Malgrat les seves honestes intencions, el relat deliberadament i insistentment tràgic de Pudor pretén, però no aconsegueix transmetre-ho, un missatge de fe en l'ésser humà. El millor del film són, sens dubte, les interpretacions d'Elvira Mínguez –bregada en els papers de dona madura i amb problemes sentimentals–, Nancho Novo –en un registre seriós bastant aconseguit– i la jove Natalia Rodríguez, com una adolescent amb dubtes d'identitat sexual. La càmera s'acosta a les turmentades criatures de la circular història a través de grans primers plans de les seves cares i dels objectes que manegen, de les seves mirades, els seus crits i xiuxiueigs. 

No obstant això, la pel·lícula només esbossa els nombrosos conflictes que planteja, sense aprofundir-hi prou, i al contrari del que passa en altres films de més entitat com Tapas o Vete de mí , li manca un alè d'humor o de la poesia necessària perquè els descarnats drames personals i familiars, sexuals i generacionals, no acabin aclaparant l'espectador, que espera un respir entre tant alè fúnebre. Els germans Ulloa han realitzat un drama coral, no exempt de pretensions i llicències narratives, en el qual, no obstant això, els personatges acaben quedant desdibuixats perquè des del principi assistim a una allau bastant previsible de moments de violència soterrada, llàgrimes i crueltat sentimental.

contrapicado.net - Eduardo Nabal


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com