Sinopsi

Pudor és una mirada a la intimitat, als desitjos, obsessions, secrets i pors que no confessem ni tan sols als qui més estimem. Aquest pudor condueix a la incomunicació i a la soledat. Els personatges d'aquesta història són: un home que morirà, una dona que rep anònims eròtics, un home gran a qui l'amor ofereix una última oportunitat, una adolescent que intenta superar els dubtes que li genera la pubertat i un nen que veu fantasmes. De la mateixa manera que en moltes famílies, tots els personatges de Pudor , malgrat que viuen junts, estan sols.

Crítica

Basada en una novel·la del peruà Santiago Roncagliolo, Pudor és el debut en el llargmetratge dels germans Ulloa, David i Tristán, aquest últim més conegut per la seva faceta com a actor jove i galant del recent cinema espanyol. El film, que comença i conclou a l'interior d'un hospital, denota el seu origen literari i narra una sèrie d'històries marcades pel dolor, la mort, la frustració personal i sexual, l'angoixa vital…, i s'inscriu en una tradició del cinema espanyol recent que podríem anomenar realisme depressiu . Ambientat en un Gijón filmat en tons apagats i amb una fotografia grisenca, el film aprofundeix en els secrets i el dolor d'una sèrie de personatges emmarcats en un mateix entorn familiar, on diverses generacions oculten i mostren les seves ferides íntimes, marcades per l'ocultació i una creixent desesperació. Un quadre familiar en el qual els mateixos directors i guionistes del film han abocat aspectes autobiogràfics, però semblen haver-ho fet d'una manera més discursiva que veritablement cinematogràfica. 

Malgrat les seves honestes intencions, el relat deliberadament i insistentment tràgic de Pudor pretén, però no aconsegueix transmetre-ho, un missatge de fe en l'ésser humà. El millor del film són, sens dubte, les interpretacions d'Elvira Mínguez –bregada en els papers de dona madura i amb problemes sentimentals–, Nancho Novo –en un registre seriós bastant aconseguit– i la jove Natalia Rodríguez, com una adolescent amb dubtes d'identitat sexual. La càmera s'acosta a les turmentades criatures de la circular història a través de grans primers plans de les seves cares i dels objectes que manegen, de les seves mirades, els seus crits i xiuxiueigs. 

No obstant això, la pel·lícula només esbossa els nombrosos conflictes que planteja, sense aprofundir-hi prou, i al contrari del que passa en altres films de més entitat com Tapas o Vete de mí , li manca un alè d'humor o de la poesia necessària perquè els descarnats drames personals i familiars, sexuals i generacionals, no acabin aclaparant l'espectador, que espera un respir entre tant alè fúnebre. Els germans Ulloa han realitzat un drama coral, no exempt de pretensions i llicències narratives, en el qual, no obstant això, els personatges acaben quedant desdibuixats perquè des del principi assistim a una allau bastant previsible de moments de violència soterrada, llàgrimes i crueltat sentimental.

contrapicado.net - Eduardo Nabal