Sinopsi

Seguint les pistes de l'assassinat sense resoldre d'una amiga, la periodista Nowena Price decideix investigar pel seu compte, fins a trobar el culpable. En la seva recerca per Internet, troba un dels principals sospitosos, el multimilionari Harrison Hill. Amb l'ajuda del professional de la informàtica i hacker Miles Haley, i aprofitant l'anonimat de la xarxa, Nowena espera fer justícia.

Notes de producció

“Fins a cert punt, tothom porta una doble vida”, diu la guanyadora del premi de l'Acadèmia Halle Berry, protagonista de Seduciendo a un extraño [...]. “Tots som éssers complexos; som gent diferent tota l'estona –per exemple, una dona actua diferent a la feina que a casa. Tots amaguem alguna cosa, fins i tot als nostres millors amics. Aquesta pel·lícula subratlla això i ho porta a un nou nivell, mostrant de què som capaços quan ens veiem obligats a enfrontar-nos a això.” Per al director James Foley, que prèviament havia explorat aquest territori en altres thrillers psicològics, la idea va encara més enllà. “Tothom menteix; només depèn de com sigui de gran la mentida i quines siguin les seves conseqüències", diu el director. "Em fascina la idea que les persones actuïn de manera que no s'adonen de què estan fent: el públic comprèn el comportament del personatge, però el mateix personatge no. A més, la doble vida d'un personatge aporta coses úniques per al cinema: pots veure i sentir un personatge dient o fent alguna cosa i adonar-te que està pensant alguna cosa completament diferent." [...]

“No és coincidència que aquesta pel·lícula estigui ambientada en una agència de publicitat”, continua Goldsmith-Thomas. “Les coses estan empaquetades com el producte perfecte, però sabem que res és perfecte, especialment els estranys, que poden presentar una cara i amagar-ne moltes altres.”

Segons Goldsmith-Thomas, la idea per a Seduciendo a un extraño va venir d'una conversa amb el seu marit, el coproductor Daniel A. Thomas. “Vam pensar que la idea de l'anonimat a Internet, on tothom pot ser qualsevol, era un tema provocatiu que calia explorar. És un joc perillós assumir que la persona amb la qual estem parlant per Internet és qui diu ser. Així vam començar a treure històries sobre què passaria si el món virtual d'una persona xoqués amb el seu món real. I va néixer Seduciendo a un extraño. "

Des del principi, l'actriu Halle Berry va veure les possibilitats de la pel·lícula i es va embarcar en el projecte. “No podíem imaginar-ne cap altra en aquest paper", diu Goldsmith-Thomas. [...] Berry es va sentir atreta pel personatge, que, com diu ella mateixa, no s'assembla a cap que hagi fet abans, excepte per un fil comú: “m'encanta interpretar personatges torturats”, diu l'actriu [...]. “No sé què diu això de mi, però realment m'encanta ficar-me en la ment d'algú que està una mica sacsejat, una mica maltractat. Aquest personatge és molt vulnerable, però també és molt viu, i troba el seu poder a poc a poc en el transcurs de la pel·lícula. Interpretar això és meravellós.” 
[...] Foley alaba l'habilitat de Berry per interpretar la vida doble (o triple) del personatge. [...]

Per a Berry, treballar amb Bruce Willis [...] va ser una experiència inspiradora. “A Bruce li agrada molt improvisar", diu. [...] Encara que probablement Willis és més conegut com a estrella d'acció, Foley diu que sempre havia tingut afinitat pel treball de l'actor en thrillers . “Quan Bruce fa un drama directe és molt efectiu”, diu Foley. [...]

Arrodonint el repartiment hi ha Giovanni Ribisi [...]. Ribisi es va sentir atret pel paper per l'argument moralment ambigu del guió. Per al guionista Todd Komarnicki, aquest inquietant aspecte és la columna vertebral de Seduciendo a un extraño . “Algú va dir una vegada", explica, “que la bellesa de l'honestedat és que no has de recordar el que vas dir –si has dit la veritat, no recordes la teva coartada. No crec que la gent estigui prou espantada pel preu de la mentida. Aquesta pel·lícula és un conte d'immoralitat; tracta del preu d'aquests petits compromisos que prenem amb nosaltres mateixos en els quals no pensem, però que porten a un càstig final."

Segons Goldsmith-Thomas, el director James Foley [...] “entén la complexitat del món de les ombres”. “Entén que tots presentem només una cara al món. Aquesta pel·lícula tracta de dualitat –la cara que presentem i la cara que mantenim amagada." “Aquesta pel·lícula intenta explorar els límits del comportament humà –fins on arriba la gent per mantenir la veritat oculta”, diu Foley.

labutaca.net