300

Fitxa tècnica

Direcció: Zack Snyder 
País: EUA 
Any: 2006 
Durada: 117 min 
Gènere: acció, drama
Guió: Zack Snyder, Kurt Johnstad i Michael B. Gordon; basat en la novel·la gràfica de Frank Miller i Lynn Varley 
Producció: Gianni Nunnari, Mark Canton, Bernie Goldmann i Jeffrey Silver 
Música: Tyler Bates 
Fotografia: Larry Fong 
Muntatge: William Hoy 
Disseny de producció: James Bissell 
Vestuari: Michael Wilkinson 

Fitxa artística

Gerard Butler (rei Leònides),
Lena Headey (reina Gorgo),
David Wenham (Dilios),
Dominic West (Theron),
Vincent Regan (capità),
Michael Fassbender (Stelios),
Tom Wisdom (Astinos),
Andrew Pleavin (Daxos),
Andrew Tiernan (Ephialtes),
Rodrigo Santoro (Xerxes),
Giovanni Antonio Cimmino (Pleistarchos)

Sinopsi

Basada en l'èpica novel·la gràfica de Frank Miller i Lynn Varley, 300 narra l'antiga batalla de les Termòpiles, en la qual el rei Leònides, al capdavant de tres-cents espartans, va lluitar a mort contra l'emperador Xerxes i el seu gran exèrcit persa. Afrontant insuperables adversitats, el valor i sacrifici d'aquests homes van inspirar tot Grècia per unir-se contra l'enemic persa, i fundaren els fonaments per a la democràcia.

Crítica

L'esdeveniment real és ben conegut per tots els interessats en la història, en general, i pels apassionats de l'èpica i el compromís de l'heroi, en particular. [...] El 1962, en ple apogeu del pèplum es va portar al cinema aquest passatge a El león de Esparta ( The 300 Spartans ): una curiosa superproducció en la qual els ampul·losos diàlegs es barrejaven amb la dramàtica èpica en excel·lents escenes d'acció. Els aficionats al gènere del còmic alaben l'obra que sobre aquest episodi històric va realitzar el 1998 el dibuixant i guionista Frank Miller en cinc entregues agrupades després en una novel·la gràfica amb la col·laboració de Lynn Varley, llavors la seva dona, que va acolorir les vinyetes. Aquest llargmetratge 300 és segurament conseqüència de l'èxit obtingut el 2005 per la pel·lícula Sin City , codirigida per Robert Rodriguez i Frank Miller, amb la col·laboració de Quentin Tarantino, i basada en tres historietes de la sèrie de culte [...] creada per Miller als anys noranta del passat segle vint.

300 és un còmic filmat que manté una gran fidelitat a l'univers conceptual i iconogràfic de Miller, amb alguns afegits del director Zack Snyder i els seus col·laboradors en el guió que han quedat com un pegat en la trama lineal del combat. El film aposta per la simplicitat en el contingut i per l'expressionisme barroc en el disseny. La trama és tan plana com l'estepa i la seva escenificació tan rugosa com l'estimball de la muntanya Taíget des d'on llançaven els nens espartans que naixien amb deformacions. Precisament la pel·lícula narra breument la formació guerrera a la qual és sotmès Leònides perquè, ja adult, sigui capaç de transmetre el missatge de coratge i valor per morir per la pàtria. Precisament, respecte a l'exaltació de l'essència militar, hi ha diverses incongruències, com el plor de la mare de Leònides quan li prenen el seu fill per continuar la seva instrucció o, ja en plena batalla de les Termòpiles, l'escena ploranera d'un pare davant la pèrdua del seu fill al qual acaba de veure decapitat: són elements de sensibleria postmoderna impossible de casar amb els principis que regien Esparta i que en el còmic es manifesten amb frases com “Prepareu-vos per a la glòria!” i “Esmorzeu bé, perquè aquesta nit sopareu a l'infern”, que permet l'única escena naturalista de la pel·lícula en la qual es mostra Leònides menjant a mossos una poma. La resta és pur expressionisme hiperrealista en unes ocasions, oníric en d'altres, i en d'altres, directament grotesc: sona a broma la presentació del rei Xerxes com una drag-queen sobre un escenari purpurina d'un antre nocturn. A força de repetir una i una altra vegada la solarització i el fort contrast del clarobscur, només trencat pel vermell de les capes espartanes, les seqüències acaben assemblant-se les unes a les altres, i el que en un primer moment és dinamisme acaba en tediosa monotonia de successió d'estampes que no transmeten ni sentiments ni la més mínima emoció, a la qual cosa ajuden força una planificació i un muntatge deutors dels videojocs digitals. 

Hi ha un aspecte que crida poderosament l'atenció en una època en què el cinema nord-americà s'ha tornat molt púdic quant a l'exposició corporal en les escenes eròtiques. Encara que filmat amb un estil publicitari i de videoclip, la seqüència sexual entre Leònides i la reina Gorgo supera el timorat puritanisme recent. I el guió torna a caure en una greu incongruència en inventar-se un impossible adulteri de la reina per poder demanar al Consell d'Ancians que enviïn l'exèrcit en ajuda del rei. Algú s'imagina el poc respecte que se li tindria al valerós Leònides entre els seus soldats si s'assabentessin que l'han coronat amb la cornamenta? Una ximplesa tan absurda només se'ls pot ocórrer als mateixos que presenten l'emperador persa com un esgarrifós transvestit. 

300 traspua testosterona per cada racó dels seus sanguinolents plans i exacerbació de la violència deshumanitzada sense el menor indici d'ironia. Realment costa molta, però que molta feina, congeniar aquestes musculoses imatges d'apologia de la guerra que presumeixen de superioritat guerrera sobre el pensament, amb el fet que a les Termòpiles se'ls dóna un significat filosòfic i polític de defensa de la llibertat i de la cultura europea enfront de l'imperialisme persa. Aplicant la crítica situacionista (tan de moda fa quaranta anys i amb el risc que suposava la tensa guerra freda) es podria dir que no és estrany que els iranians l'hagin qualificat d'insultant. No calia que el director Zack Snyder i l'actor Rodrigo Santoro (intèrpret de l'untuós Xerxes) expliquessin que 300 no es refereix a l'Iran actual. Però haurien d'explicar per què han vestit ‘els immortals', els invencibles guerrers de Xerxes, amb vestits musulmans si no volien que s'interpretés com una metàfora de l'enfrontament entre civilitzacions al qual volen portar-nos els ‘senyors de la guerra'. I també el tuf exclusivista que impregna la historieta (tant és que ja estigués en Miller) amb tant cos atlètic espartà ufanós de la seva superioritat física (i moral) sobre els febles, efeminats, deformes, bèsties i atabalats perses.

Fernando Bejarano - cineparaleer.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com