Sinopsi

El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach va compondre la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquells anys: Campanades a morts . Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l'espai i en el temps conduït per la música i les paraules del mateix Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d' una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. Un  clam i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.

Notes del director

Tots recordem la primera vegada. Jo mai oblidaré la meva. Perquè més enllà del que pugui representar, aquesta pel·lícula sempre serà per a mi la primera vegada en molts aspectes. És a dir, una mica màgica. Única. Inoblidable. Sempre vaig tenir la temptació de fer cinema, però mai vaig imaginar que seria per posar-me al servei d'una història com la que he tingut el privilegi d'explicar. El repte era enorme. Reconstruir un dels successos més sagnants i injustament oblidats de la transició i al mateix temps parlar d'un dels personatges que més admiro a través de les seves cançons, contextualitzades per ell mateix en un recital íntim i irrepetible, en un marc on és perceptible la petjada del temps, amb primers plans per mostrar un artista molt pròxim i sense duplicitats, el major atractiu del qual ha estat sempre, per a mi, al marge del seu talent, la seva coherència.

Es tractava, per tant, de buscar un llenguatge gairebé oníric, poètic, si se'm permet, per a una història que mereix el rigor del llenguatge periodístic. Gràcies a la tenacitat de Jaume Roures, a la paciència de Lluís Llach, a la sinceritat de tots els que apareixen a la pel·lícula i a l'esplèndid treball de Roger Gispert, David Mata, Bernat Elias, Emili Guirao, Teia Roures, Lila Pla i Lluís Arcarazo, crec que ho hem aconseguit. Existeix una millor porta d'entrada al món del cinema?

Notes dels guionistes

Llach, la revolta permanent és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van inspirar. Una idea senzilla i clara que va néixer després de no poques vacil·lacions, quan ja dúiem rodades un munt d'entrevistes i no sabíem exactament on volíem anar. Fruit d'aquesta idea, el que va començar com el relat d'un any en la vida de Lluís Llach va acabar sent un viatge en el temps per rescatar de l'oblit uns fets units per a sempre a una cançó, Campanades a morts . Probablement una sola cançó no pot definir un músic com Llach, tan ric en registres, temes i recursos, però Campanades a morts , pel que explica, per la ràbia amb la qual es va escriure, pel seu contingut tràgic i per la seva dimensió musical, representa, per a nosaltres, el més alt grau de compromís d'un músic que al llarg de la seva carrera ha mantingut una insubornable coherència personal, una actitud de revolta permanent contra els abusos del poder.

Potser només hi ha un abús superior al de la mort, i és l'oblit. Afortunadament, persones com les que apareixen en aquest documental s'han mantingut, al llarg de trenta anys, tan coherents i tan fermes com el mateix Llach, encara que la seva és una història desconeguda i anònima, com la de molts altres que es van deixar la vida perquè ara puguem veure documentals com aquest.

llachlarevoltapermanent.com