REQUIEM

Fitxa tècnica

Direcció: Hans-Christian Schmid 
País: Alemanya 
Any: 2006 
Durada: 93 min 
Gènere: drama
Guió: Bernd Lange 
Producció: Hans-Christian Schmid 
Fotografia: Bogumil Godfrejów 
Muntatge: Hansjörg Weissbrich y Bernd Schlegel 
Direcció artística: Christian M. Goldbeck 
Vestuari: Bettina Marx 

Fitxa artística

Sandra Hüller (Micaela Klingler),
Burghart Klaussner (Karl Klingler),
Imogen Kogge (Marianne Klingler),
Anna Blomeier (Hanna Imhof),
Nicholas Reinke (Stefan Weiser),
Jens Harzer (Martin Borchert),
Walter Schmidinger (Gerhard Landauer)

Sinopsi

En una petita ciutat del sud d'Alemanya, en la dècada de 1970, hi viu Micaela, de 21 anys, que ha crescut en una família profundament religiosa, amb un pare afectuós però feble i una mare freda i distant. Malgrat que fa anys que té una llarga batalla contra l'epilèpsia, Micaela desitja ferventment sortir de casa seva per anar a la universitat. Una vegada allà, assaboreix la llibertat per primera vegada. El seu incipient amor per Stefan i la seva amistat amb Hanna fan que es trenqui l'escut de la fe i de la família, sota el qual sempre s'havia sentit segura i protegida.

Notes del director

Els vint anys són una fase de la vida en la qual passen moltes coses, tot es concentra molt i amb perspectiva t'adones de les coses que cal iniciar en aquestes edats, quantes decisions cal prendre en períodes de temps molt breus. Tot això s'accentua enormement en el cas de Micaela. La història es desenvolupa a començaments dels anys setanta. Micaela deixa l'estricte entorn familiar i aviat es veu immersa en l'ambient estudiantil, amb uns forts contrastos, molt més marcats que en l'actualitat. La música, l'excitació d'un nou despertar, la seva iniciació sexual, la seva relació amb Stefan, els seus sentiments de culpa... Suposo que devia sentir-se empesa per forces contraposades. 

El punt de partida per a la pel·lícula va ser un informe sobre un pelegrinatge a Klingenberg, on l'estudiant catòlica Anneliese Michel va morir el 1976 de malnutrició i esgotament després de diverses dotzenes de sessions d'exorcisme. Em va sorprendre molt que fins i tot al cap de vint anys de la seva mort seguís sent venerada com una màrtir a Klingenberg per peregrins procedents de gairebé tot Europa. A partir de la seva història, vaig llegir una pila de material sobre altres exorcismes al segle XX i vaig començar a escriure el tractament. Tot això va ser fa gairebé vint anys i des d'aleshores he estat seguint la història. 

Requiem és sobretot el ‘psicograma' d'una jove que es troba en una situació extrema. Avui dia ja no cal convèncer cap persona de ment oberta que un exorcisme no és la millor manera d'ajudar algú que pateix una malaltia mental. Em va impressionar la situació en què es trobava Micaela: una jove envoltada de parents i amics, que desitjaven ajudar-la. No obstant això, les ajudes tan contradictòries que li brindaven i l'esquerda tan profunda que la malaltia havia obert entre ells i Micaela feien inviable qualsevol intent de salvar-la. 

Requiem s'inspira en Anneliese Michel i en els fets de Klingenberg, però no estàvem interessats tan sols a narrar aquella història. Al començament de la pel·lícula, apareix una frase que, al meu entendre, és molt encertada: ‘ Requiem es basa en fets reals, encara que els personatges són ficticis'. 

A mesura que anàvem desenvolupant el guió, ens anàvem distanciant del cas d'Anneliese: els nostres personatges tenien vida pròpia; sovint actuaven, parlaven i pensaven de manera molt diferent que els parents d'Anneliese. I com més ens allunyàvem del cercle familiar més pròxim, més lliurement avançàvem amb els personatges de la pel·lícula. Vam fer el nostre propi retrat de cadascun dels protagonistes, no preteníem reproduir els personatges reals. De fet, només vaig parlar amb els parents d'Anneliese Michel quan vam acabar el rodatge, entre altres raons perquè volíem diferenciar clarament el nostre treball en la pel·lícula de la realitat. A més, sabíem que feia anys que els parents d'Anneliese havien deixat de parlar amb els mitjans de comunicació i volíem respectar els seus desitjos. No obstant això, una de les germanes d'Anneliese i jo ens vam reunir diverses vegades a Aschaffenburg, Munic i Berlín. Vam parlar amb molta franquesa sobre el guió de Requiem i sobre els paral·lelismes i les diferències que hi havia per a ella, entre la història de la seva família i com ella, cinc anys menor que Anneliese, va viure la malaltia de la seva germana. 

Requiem ha estat el primer llargmetratge que he dirigit i produït. Sempre vaig voler produir-me a mi mateix i l'oportunitat va sorgir amb aquesta pel·lícula: una oportunitat molt excitant, no només per la meva faceta de guionista, sinó també pel fet de treballar amb gent amb la qual em porto bé i el treball dels quals admiro.

labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com