Sinopsi

Finals dels 70. Un matrimoni anglès viatja a Espanya durant l'estiu més calorós dels últims anys. El que semblen unes idíl·liques vacances per intentar resoldre els seus problemes al costat d'una parella d'amics, degenera en una espiral de violència provocada pel xoc cultural i la pròpia incomunicació.

Crítica

Es mereixia millor sort que la que ha tingut fins ara aquest debut en el llargmetratge del prometedor director bilbaí Koldo Serra. Va participar a Zabaltegi Nous Directors al Festival de Sant Sebastià, però no va tenir el suport necessari del seu sumptuós repartiment internacional. Ha trigat a estrenar-se, i tampoc ho ha fet a so de bombo i platerets, precisament. I no és que li hagi sortit malament la seva primera pel·lícula, a Serra, ni de bon tros. Potser no és especialment original, i té les seves debilitats de guió, però el que sembla que volia demostrar Serra està més que complert: que és un director capaç d'imprimir força i sentit a les seves imatges, amb un coneixement del cinema clàssic modern i passió per certs autors. 

S'ha dit fins a la sacietat quines són aquestes referències, però com que són evidents, importants i reconegudes per l'autor, convé recordar-les, perquè donen una idea de per on van els trets a Bosque de sombras : Deliverance de John Boorman i Perros de paja de Sam Peckinpah són entre les influències de Bosque de sombras ; per tema, per l'estil dels personatges, per la forma de filmar. És a dir, la naturalesa hi juga un important paper i les psicologies es trasbalsen en un tancat entorn rural, on arriben uns estrangers que sense saber-ho dispararan la violència en trobar casualment una nena tancada. 

Potser preocupat per demostrar que podia fer una pel·lícula de look internacional i manejar un repartiment de notables estrelles, coses que aconsegueix, Serra descuida una mica una història que no va gaire més enllà del seu enunciat, encara que no per això s'escalabra una pel·lícula que té el seu poder més en els ambients que en les sorpreses que pugui oferir el guió. Elegant i inquietant, a Bosque de sombras li falta força per a uns personatges que arriben arran de l'abisme, encara que el repartiment europeu no fa aigües com acostuma a passar en moltes d'aquestes barreges estel·lars. Per als locals, s'afegeix el detall de gaudir del divertit cameo (‘breu aparició') de dues persones molt vinculades al cinema, José Luis Rebordinos i Txema Muñoz, i per a tots, la certesa que Serra sap manejar la càmera i pot donar pel·lícules més rodones en el futur. 

Ricardo Aldarondo - diariovasco.com