EL ILUSIONISTA

Fitxa tècnica

Direcció: Neil Burger 
País: EUA 
Any: 2006 
Durada: 110 min 
Gènere: drama, thriller
Guió: Neil Burger; basat en el relat curt Eisenheim: The illusionist de Steven Millhauser 
Producció: Michael London, Brian Koppelman, David Levien, Bob Yari i Cathy Schulman 
Música: Philip Glass 
Fotografia: Dick Pope 
Muntatge: Naomi Geraghty 
Disseny de producció: Ondrej Nekvasil 
Vestuari: Ngila Dickson 

Fitxa artística

Edward Norton (Eisenheim),
Paul Giamatti (inspector Uhl),
Jessica Biel (Sophie von Teschen),
Rufus Sewell (príncep Leopold),
Eddie Marsan (Josef Fischer),
Jake Wood (Jurka),
Tom Fisher (Wiligut),
Karl Johnson (doctor)

Sinopsi

Quan Eisenheim comença a actuar amb el seu sorprenent espectacle d'il·lusionista a Viena, aviat corre la veu sobre els seus poders sobrenaturalsů, i arriba a oïdes d'un dels homes més poderosos i pragmàtics d'Europa, el príncep hereu Leopold. Convençut que el mag no és res més que un impostor expert, Leopold assisteix a un dels espectacles d'Eisenheim. Però quan la bella promesa del príncep, Sophie von Teschen, apareix, Eisenheim i Sophie es reconeixen de la infantesa i un amor latent reviu. Amb Eisenheim i Leopold lluitant per l'afecte de Sophie, aviat es farà evident que tots dos estan disposats a no posar límits per reivindicar i mantenir el seu amor. La relació clandestina continua i l'inspector de policia Uhl, que té com a missió, per ordres de Leopold, desemmascarar Eisenheim, intensifica els seus esforços malgrat que el mag segueix recollint grans èxits entre el seu públic. Mentre Uhl insisteix tenaçment a descobrir els trucs d'aquest home, Eisenheim prepara el seu número més ambiciós.

Crítica

El ilusionista es va estrenar als Estats Units en un mes de transició, just quan llangueixen les grans produccions de Hollywood però encara no arriben a la cartellera els títols que podríem qualificar com els més prestigiosos de l'any. A priori , l'acollida que el públic podia dispensar a una obra d'aquestes característiques era tota una incògnita, sobretot tenint en compte que s'exhibiria en un nombre limitat de sales. No obstant això, l'enigma es va resoldre de manera favorable per a la pel·lícula, que va recaptar al voltant de quaranta milions de dòlars a la taquilla nord-americana, més del doble que el seu pressupost. [...] 

Fa goig trobar, en una cartellera atapeïda d'ensopiments, una pel·lícula intel·ligent, distingida i clàssica en la seva posada en escena, ben interpretada i, sobretot, molt entretinguda. La finalitat d' El ilusionista no és tant descriure de manera fidel com es construeix la màgia, sinó mostrar els efectes que aquesta produeix en aquelles persones que es deixen extasiar amb els seus encants. Aquesta idea principal queda magistralment dibuixada a la pantalla pel seu realitzador, Neil Burger, un cineasta pràcticament desconegut que encara amb valentia el repte de tirar endavant un relat que, en mans d'un altre, potser s'hauria convertit en un de tants llargmetratges.

No obstant això, Burger aconsegueix atrapar-nos amb el contingut de la seva cinta, des de la manera com exposa els trucs del protagonista, alguns d'ells dotats d'un inusitat suspens (prova d'això és el brillant passatge de l'espasa), fins a la investigació que porta a terme l'inspector Uhl per resoldre un crim que marca l'esdevenir de la trama. És cert que el vessant romàntic del film o els seus fragments polítics no resulten tan convincents, però, si ens atenim al conjunt de l'obra, és innegable que aquesta no només presenta una qualitat molt per sobre de la mitjana del cinema contemporani, sinó que, fins i tot, resulta un títol recomanable per a aquells espectadors que van al cinema amb el respectable propòsit de passar un bon estona. 

A tot això cal sumar els fabulosos apartats tècnics que llueix la pel·lícula (la realització, com ja he apuntat abans, i el muntatge són fabulosos). Deixant de banda els efectes especials, bastant senzills i en l'actualitat ja superats, la resta dels elements artístics d' El ilusionista són dignes dels majors elogis: el vestuari, el maquillatge, el disseny de producció i la música de Philip Glass, un autor que sovint comet l'error de compondre peces musicals que no casen amb les imatges a les quals, en teoria, haurien d'acompanyar. 

Finalment, resta parlar del seu esplèndid elenc, encapçalat per dos autèntics monstres de la interpretació. Així, Edward Norton atorga a Eisenheim el port i el carisma que requereix el seu personatge, mentre que Paul Giamatti ens confirma que es troba en estat de gràcia i que és un dels millors actors del moment, i és perfecta la manera com dóna vida a l'inspector, un home que, de la mateixa manera que l'espectador, dubta de tot el que passa al seu voltant. Encara que en ocasions a Rufus Sewell se'l nota una mica exagerat, en general, el seu treball és correcte, de la mateixa manera que el de Jessica Biel, que canvia completament de registre i aborda un paper en el qual no estem acostumats a veure-la.

labutaca.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: