LA MASAI BLANCA

Fitxa tècnica

Direcció: Hermine Huntgeburth 
País: Alemanya 
Any: 2005 
Durada: 131 min 
Gènere: drama 
Producció: Günter Rohrbach 
Música: Niki Reiser 
Fotografia: Martin Langer 
Muntatge: Eva Schnare 
Disseny de producció: Susann Bieling i Uwe Szielasko 
Vestuari: Maria Dimler 

Fitxa artística

Nina Hoss (Carola),
Jacky Ido (Lemalian),
Katja Flint (Elisabeth),
Nino Prester (pare Bernardo),
Janek Rieke (Stefan)

Sinopsi

Al final de les seves vacances a Kenya, Carola coneix el guerrer samburu Lemalian, que crida l'atenció per la seva atractiva figura, les seves armes i el seu vestit típic. Fascinada, Carola se n'enamora i impulsivament cancel·la el viatge de tornada. El seu xicot torna sol a casa i ella es queda a Kenya per anar darrere l'empremta de Lemalian. Després d'un esgotador viatge a través del paisatge africà, Carola coneix Elisabeth, una dona alemanya que es convertirà en la seva amiga. Més tard arribarà a Barsaloi, el poble de la tribu de Lemalian. Carola decideix tornar a Suïssa per establir-se després a Àfrica i començar una nova vida. Però allò que una vegada va sentir com l'amor més gran de la seva vida, es converteix en una duríssima prova, una aventura entre el cel i l'infern que un dia la portarà al límit. 

Crítica

Vet aquí una vegada una noia suïssa que se'n va anar amb el seu xicot a Àfrica a gaudir de platges d'hotel exclusives. L'últim dia va veure un guerrer samburu , del qual va quedar entusiasmada, de manera que, sense pensar-s'ho dues vegades, se'n va anar a recórrer Kenya fins a arribar a la casa d'una alemanya, per esperar que el seu guerrer la vingués a buscar. Aquest és el punt de partida de La masai blanca , que seria qüestionable si es tractés d'un guió de ficció en ús i no la revisió d'un llibre basat en una història real. Així doncs, no hi ha res a objectar contra aquest inici poc versemblant però que dóna certa força a la història (que en teoria, va passar exactament així).

Com no podia ser de cap altra manera, Lemalian, l'atractiu guerrer, va a buscar-la i vet aquí el primer malentès: el sexe per als samburu és bastant més animal i pràctic: per què tantes carantoines! I la pobra blanqueta té la seva primera desil·lusió, i com aquesta moltes més, però segueix endavant pensant que pot canviar certes coses amb què no transigeix. Aquest és potser el millor ensenyament del film, que no sempre es pot arribar a un punt mitjà i que hi ha coses que o s'accepten al cent per cent o no hi ha res a fer. De manera que ella, malgrat que viu a Barsaloi en una cabanya amb la resta de la tribu, no està disposada a fer el mateix que les altres dones samburu i decideix, per exemple, conduir un cotxe, obrir una botiga...

De manera que els problemes, malgrat la bellesa d'aquest amor multicultural, van in crescendo . És una història d'amor que no es queda amb la mel i ens ensenya les dificultats reals d'un relació d'aquest tipus. L'orgull de guerrer d'ell, d'una banda, i la refermança i la força de dona europea d'ella, d'una altra, fan impossible que tots dos arribin a entendre's. Avui dia que es parla tant de multiculturalitat o de xocs entre cultures, és un pel·lícula molt adequada que no es queda en els tòpics i intenta viatjar realment a una cultura tan llunyana com la dels samburu . La directora va passar molt de temps amb ells, l'actor (el fenomenal Jacky Anat) també, i les persones de la tribu no són extres sinó autèntics samburu , cosa que dóna un to realista, creïble, i permet que no sigui una d'aquestes recreacions pintoresques de l'Àfrica negra.

[...] La pel·lícula té una història potent darrere, grans encerts com el repartiment o el fet de treballar amb la mateixa gent africana, però es queda curta en el seu plantejament, més televisiu que cinematogràfic i sempre molt clàssic. Els conflictes estan ben apuntats i la cultura samburu , en la meva modesta opinió, ben entesa, és a dir, no es dóna una visió maniquea que diu que els blancs són dolents o que els samburu són uns bàrbars. On més grinyola és en el desenllaç: els cartutxos es cremen molt ràpidament en una espècie de solució final que, si bé tothom sap que seria l'única possible, deixa amb una sensació de buit. Una història fascinant, amb uns actors en estat de gràcia però portada a la pantalla d'una forma massa plana.

Naila Vázquez Tantinyà - contrapicado.net


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com