EL TRUCO FINAL

Fitxa tècnica

Direcció: Christopher Nolan
Països: EUA i Regne Unit
Any: 2006
Durada: 128 min
Gènere: drama, thriller
Guió: Christopher Nolan i Jonathan Nolan; basat en la novel·la El prestigio de Christopher Priest
Producció: Aaron Ryder, Emma Thomas i Christopher Nolan
Música: David Julyan
Fotografia: Wally Pfister
Muntatge: Lee Smith
Disseny de producció: Nathan Crowley
Vestuari: Joan Bergin

Fitxa artística

Hugh Jackman (Robert Angier),
Christian Bale (Alfred Borden),
Michael Caine (Cutter),
Scarlett Johansson (Olivia Wenscombe),
Rebecca Hall (Sarah Borden),
Andy Serkis (Alley),
Piper Perabo (Julia McCullough),
David Bowie (Nikola Tesla),
Samantha Mahurin (Jess)

Sinopsi

Dos mags, Robert Angier i Alfred Borden, en el bulliciós Londres de finals del segle XIX, competeixen amistosament per sorprendre el públic de l'època, que els tracta com ídols. Robert és sofisticat i desimbolt. Alfred, en canvi, és barroer i incapaç de transmetre al respectable tot el que pretén mostrar. Tot transcorre normalment fins que un dia el millor truc de tots dos fracassa. Llavors es converteixen en enemics acèrrims i comença una cursa per veure qui pot més, tant en el terreny de la màgia com en el personal; una lluita per la supremacia, plena d'obsessió i gelosia, amb conseqüències fatals.

Crítica

Les conegudes antinòmies entre realitat i ficció, teatre i vida, estar despert i somiar, que tant han tractat l'art i la filosofia des de l'antiguitat, presenta una nova oposició, la de la màgia i els fets reals. La vida és un gran truc de màgia? ”Tot gran truc de màgia consisteix en tres actes. El primer s'anomena la presentació : el mag mostra alguna cosa que sembla ordinària, però, per descomptat..., no ho és. El segon acte és l'actuació : el mag fa que l'ordinari es transformi en alguna cosa extraordinària. Ara bé, si busques el secret... no el trobaràs, és per això que hi ha un tercer acte, anomenat el prestigi : aquesta és la part amb els girs inesperats, en què la vida penja d'un fil, i llavors veus alguna cosa impactant que mai havies vist abans.”

Amb aquestes paraules el veterà Michael Caine, que encarna el paper d'un “enginyer” d'aparells de màgia, explica el procés de l'il·lusionisme en l'arrencada de El truco final . Si el cinema neix de la llanterna màgica i és essencialment il·lusió, fins i tot en el seu fonament tècnic, pot deduir-se que el director Christopher Nolan ha pretès realitzar una paràbola sobre el cinema i també sobre la vida, on la gran pregunta de sempre és on és el truc i on la veritat, i fins a quin punt allò que ens envolta no és pura mentida.  

En un marc d'acord amb el tema, el màgic i, fins i tot, truculent Londres vuitcentista, fascinat amb el progrés de la ciència i el descobriment de l'electricitat –la tercera força “màgica”, alhora sotmesa al duel mortal entre dos altres ”mags”: Thomas Edison i Tesla, l'inventor del corrent altern, que esdevindrà l'aliat d'un dels mags–, transcorre aquesta estranya competició entre dos joves mags, Robert Angier i Alfred Borden, que de brillants artistes i amics passen a ser, per la rivalitat al voltant d'un gran truc, enemics irreconciliables.

Amb un argument basat en la voluminosa novel·la The Prestige de Christopher Priest, Christopher Nolan ens ofereix la seva cinquena pel·lícula, en col·laboració amb el seu germà Jonathan, amb qui signa el guió. Cal reconèixer que Nolan no ha escatimat mitjans. El truco final és un veritable desplegament tècnic i artístic, amb un repartiment molt comercial encapçalat per actors joves però consagrats com Hugh Jackman ( Van Helsing i X-Men ) i Christian Bale ( El maquinista ), a qui Nolan ja va dirigir a Batman Begins , sense que hi falti, a més del “monstre sagrat” Caine, l'actriu de moda, Scarlett Johansson, que repeteix amb Jackman després de Scoop , i el cantant pop David Bowie. 

Nolan es serveix també de l'essència de la màgia, caixes i trampes que s'obren en continus salts enrere que alhora contenen nous flashbacks , per accentuar el misteri amb el qual pretén embolicar el film. Però el resultat no sempre l'allibera de la confusió. Diríem que el culte al truc, que pretén convertir en paràbola, engoleix el mateix realitzador sense que l'espectador sàpiga amb quina carta quedar-se i narrativament el deus ex matxina sigui més poderós que la inspiració i el sentiment humà. En aquest sentit, aquesta pel·lícula, que sens dubte té molt de gran espectacle entretingut, no deixa de ser un fiasco, per la falta de credibilitat interna i fílmica de la història –el guió és francament dolent–, i per deixar-nos impassibles davant la reflexió que podria haver-la convertit en un poema sobre el darrer secret que sempre amaguen tant l'art com la vida. Tot i apuntar certes conseqüències morals sobre la mentida convertida en espectacle, tema molt actual, per cert, fins al punt de destruir dos bons amics i excel·lents professionals, no deixa de ser una ingènua versió de les famoses nines russes, però aquí amb tal obvietat i gratuïtat que una nina aporta molt poc o res respecte a l'anterior.

El culte de Nolan al thriller i la creació d'ambients són els dos punts més positius del visual i imaginatiu director de Memento , que ha creat, és cert, un film impecable en la seva factura cinematogràfica, per passar l'estona, però, segons la meva opinió, mancat de coherència interna i, sobretot, ànima o inspiració artística.

Pedro Miguel Lamet - cineparaleer.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: