GRBAVICA

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Jasmila Žbanic
Països:
Àustria, Bòsnia-Herzegovina, Alemanya i Croàcia 
Any: 2006 
Durada: 90 min 
Gènere: Drama
Producció: Barbara Albert, Damir Ibrahimovic i Bruno Wagner 
Música: Enes Zlatar
Fotografia:
Christine A. Maier 
Muntatge: Niki Mossböck 
Direcció artística: Kemal Hrustanovic 
Vestuari: Lejla Hodžic 

Fitxa artística

Mirjana Karanovic (Esma),
Luna Mijovic (Sara),
Leon Lucev (Pelda),
Kenan Catic (Samir),
Jasna Omela Berry (Sabina),
Dejan Acimovic (Cenga),
Bogdan Diklic (Šaran),
Emir Hadžihafizbegovic (Puska)

Sinopsi

A la ciutat bosniana de Grbavica, després de la guerra que ha dividit en diverses parts l'extinta Iugoslàvia, la situació per a la major part de la població és precària. Però per canviar la dinàmica quotidiana, les autoritats governamentals organitzen programes extraescolars per als més joves, propiciant, fins i tot, iniciatives per poder viatjar. Sara, una noia adolescent, desitja prendre part en un d'aquests viatges escolars. Per sufragar la meitat de les despeses derivades del viatge, la seva mare Esma sospesa l'obtenció d'una ajuda governamental si justifica amb un certificat que el seu marit va morir com a màrtir en la guerra dels Balcans. Però Esma pren la determinació de buscar pel seu compte els diners necessaris perquè la seva filla pugui complir el seu petit somni.

Entrevista amb la directora

GRBAVICA és un món que farà parlar molt als estrangers, però, què és?
Grbavica és un barri que es troba al costat d'on visc. Durant la guerra, la zona va ser assetjada per l'exèrcit de Sèrbia i Montenegro i convertida en un camp de presoners on es va torturar la població. Si passeja per Grbavica avui, veurà els típics edificis d'arquitectura socialista, botigues, els veïns, nens, gossos..., però també notarà la presència de quelcom silenciós i invisible, l'estranya sensació que emana dels llocs marcats pel patiment. Esma i altres herois pertanyen al microcosmos anomenat GRBAVICA . Etimològicament, la paraula significa ‘dona amb gepa'. Ja sé que és un poc difícil de pronunciar, però em sembla que aquestes lletres, no gaire atractives, aporten un bon so al món d'Esma.

Com va néixer la història? 
Quan va començar la guerra, vaig estar molt contenta perquè van cancel·lar l'examen de matemàtiques. El que més m'interessava llavors com a adolescent era el sexe. Parlar de sexe, somiar en el sexe com la culminació de l'amor. Però el 1992 tot va canviar i em vaig adonar que vivia enmig d'una guerra en la qual s'utilitzava el sexe com a estratègia per humiliar les dones i destruir un grup ètnic. Vint mil dones van ser violades sistemàticament a Bòsnia durant la guerra. Vivia a cent metres del front i el que més m'espantava era això. La violació i les seves conseqüències es van convertir en una obsessió per a mi. Llegia tot el que trobava sobre el tema, però encara no sabia per què ho feia ni què en volia fer. Quan vaig donar a llum el meu fill, que va ser fruit de l'amor, ho vaig entendre. Em vaig preguntar com afectaria emocionalment una dona tenir un fill concebut en l'odi. Llavors vaig saber el que volia de GRBAVICA i vaig començar a escriure, entre biberó i biberó.  

Ha dirigit la pel·lícula a més d'escriure el guió. Què va ser el més important a l'hora de desenvolupar els personatges? 
Un dia, algú molt estimat va morir. L'endemà, em vaig llevar, em vaig raspallar les dents i em vaig preguntar si el món seguia existint, si tot seguia al mateix lloc que el dia anterior, com si res hagués passat. Era una mica com si el meu dolor hagués d'impedir que el món seguís. Vaig pensar en Esma així. La seva tragèdia no va aturar el món. La seva vida segueix, fa entrepans per a la seva filla, riu i fa broma, planxa, fa servir el transport públic... Mentre escrivia el guió i dirigia la pel·lícula, la vaig veure des d'aquesta perspectiva. Christine Maier –la directora de fotografia– i jo ens vam decidir per una fotografia allunyada del dramatisme que transportés l'espectador a un món diari sota el qual s'amaga un volcà. També era molt important que Sarajevo fos un dels personatges.

Mirjana Karanovic és més coneguda internacionalment pels seus papers en les pel·lícules d'Emir Kusturica, encara que portava temps sense tenir un personatge que li permetés expressar tot el seu registre i el seu carisma. 
És una gran artista. És comparable a un instrument secret que toca cada matís de l'ànima i al qual afecta la menor errada. Sempre interpreta en més d'una dimensió. El personatge d'Esma té un secret, gairebé tot el que diu és mentida i significa quelcom diferent. Mirjana té tot un ventall de colors. He après molt amb ella, i com més treballava amb ella, més l'admirava. Una de les meves pel·lícules favorites és Papá está de viaje de negocios , d'Emir Kusturica, en la qual feia el paper de Sena, la mare. Si es compara les dues, Sena i Esma, una de l'època socialista, l'altra del moment actual, veiem el canvi en el país i en la dona.

golem.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com