LA CASA DE TUS SUEÑOS

Fitxa tècnica

Direcció: Dany Boon
País:
França 
Any: 2006 
Durada: 100 min 
Gènere: Comèdia 
Guió: Dany Boon; basat en la seva obra La vie de chantier
Producció: Claude Berri 
Música: Philipe Rombi
Fotografia:
Jea-Marie Dreujou 
Muntatge: Luc Barnier 
Disseny de producció: Laurents Piron 
Vestuari: Florence Sadaune 

Fitxa artística

Dany Boon (Charles Boulin),
Michèle Laroque (Anne Boulin),
Daniel Prévost (Jean-Pierre Draquart),
Zinedine Soualem (Mouloud Mami),
Laurent Gamelon (Donatello Pirelli),
Line Renaud (Tata Suzanne Bailleul),
Michael Vuillermoz (Jacques Kurtz),
Ariane Seguillon (Nicole Kurtz),
Gaëlle Bona (Elisabeth Boulin),
Antoine Chappey (Alexis Boulin),
Laure Siriex (Norah)

Sinopsi

Un home, cansat que la seva dona el consideri un garrepa, decideix ser generós i sorprendre-la comprant una casa al camp. Però com que no pot evitar estalviar al màxim, decideix posar-se a les mans d'una agència immobiliària i d'uns contractistes molt poc recomanables; a tot això, a més, s'afegiran els problemes de la remodelació...

Entrevista amb el director

- La casa de tus sueños és l'adaptació de la seva obra de teatre La Vie de chantier . Es va inspirar en alguna experiència personal?  
Com que cada vegada que em trasllado, he de fer obres, és veritat que he arribat a viure aquest malson, sobretot una vegada en un pis antic preciós que tenia unes motllures molt maques i on el cable del telèfon anava per dins d'una canaleta de plàstic lletgíssima. El cap d'obra va dir a un obrer: “Carrega't tot això”. I es va carregar totes les motllures, però no la canaleta de plàstic! Quan vaig tornar a casa una hora més tard, hi havia una pila de motllures de finals del segle IX enmig de l'habitació, com per fer-ne una foguera. En veure-ho, vaig cridar i el paio va dir: “No es preocupi, les trauré”. És només una anècdota de les moltes que em van passar. I això va ser el que va inspirar l'obra de teatre La Vie de chantier.

- Al teatre podia utilitzar certs acudits, certs recursos per guanyar-se al públic. Va tenir por de no poder fer el mateix al cinema?  
En realitat, tenia dues opcions: o treballava en un guió totalment delirant amb un postulat de comèdia boja i poc creïble, o bé feia una comèdia més social, més realista, en la qual poguéssim identificar-nos amb els personatges. Volia explicar una història, que fos una pel·lícula elegant amb una bona fotografia i en la qual els actors fossin encertats. Del que estic més orgullós és que tots els actors de la pel·lícula estan formidables.

- Compta amb un magnífic repartiment. 
Jo mateix vaig fer els càstings per a tots els papers, fins i tot per al personatge que es jubila i pateix una crisi cardíaca: “Adéu, Jean-Yves”. Tinc un DVD d'actors que s'agafen el braç dret i cauen a terra. Volia que es veiés la realitat i reservar l'aspecte delirant i absurd per a les seqüències amb els obrers incompetents, que, de fet, són clowns. El forçut i l'escanyolit, Laurent Gamelon i Zinedine Soualem, són clowns de veritat. 

- Com va ser el canvi de passar a estar darrere de la càmera? 
A tothom li semblava que el guió de La casa de tus sueños era fantàstic, però quan em van demanar que la dirigís i vaig respondre que no, em van dir: “Però si actues en la pel·lícula”. La idea de fer les dues coses a la vegada em feia un mica de por. El problema era que no volia que la fes un altre que no fos jo. Havia viscut tantes coses amb els personatges, havia treballat tant l'adaptació que em vaig dir: “Si la dirigeix un altre, em sentiré molt frustrat. Millor que ho faci jo, fins i tot a risc de ficar la pota.” La meva por més gran era arrossegar tots aquests grans actors a una òpera prima fallida.

yahoo.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com