Sinopsi

Al Madrid dels anys seixanta, Carlos, estudiant de Dret, dirigeix un cineclub que ha programat un cicle dedicat al gran clàssic Carl Dreyer. A casa de la seva xicota Elena arriba Santi, un capellà amic de la família, camí de les missions, que revolucionarà la visió de l'amor, el matrimoni i la vida que comparteix la parella. Uns canvis que també afectaran Julia, operadora de cabina del cineclub i enamorada de Carlos.
Tots ells formen part d'un microcosmos en què la història dels personatges i els seus conflictes sentimentals, morals o psicològics tenen com a rerefons una Espanya que lluita per obrir-se als nous aires i idees procedents de l'exterior.

Crítica

S'ha de tenir molt de coratge per realitzar, aquí i ara, una pel·lícula com El ciclo Dreyer . Alhora homenatge al gran director danès, revisió dels ambients cineclubístics dels seixanta i història d'amor a diverses bandes que involucra quatre personatges i més d'una vocació. La seva factura és, per moments, enlluernadora, mentre que en d'altres deixa nombrosos signes d'interrogació en suspens i, en general, llueix per complet lluny de modes i tendències.

Obra d'un dels més perspicaços i, al mateix temps, inclassificables creadors espanyols contemporanis, el també crític i novel·lista Álvaro del Amo, la seva història es passeja pel subtil tall de la navalla que separa la genialitat del ridícul. Impertorbable, del Amo el recorre i deixa que sigui l'espectador qui se senti empès a jutjar. Però, encara que no s'entri en el seu joc, que no és el cas de qui signa aquesta crítica, no hi ha cap més remei que admirar el seu coratge, la seva factura personalíssima, la seva immensa saviesa cinematogràfica: val la pena esperar els anys a què ens té acostumats del Amo per assaborir una criatura tan suggerent com aquesta.

Mirito Torreiro - El Pais