Sinopsi

Cinc homes es desperten tancats en un magatzem sense que cap d'ells recordi com van arribar allí ni qui són. No trigaran en adonar-se que han participat en un segrest, sense saber si són segrestats o segrestadors.

Crítica

La proposta de Mentes en blanco cau a mig camí entre el Cube , de Vincenzo Natali, la Lulu on the bridge de Paul Auster i el Memento de Christopher Nolan, encara que amb menys exhibicionisme visual i més tensió purament narrativa. El desconegut Simon Brand dirigeix un thriller del qual el misteriós absolut és l'essència, una espècie de novel·la de Agatha Christie actualitzada amb elements postmoderns, però el centre narratiu dels quals és el mateix: descobrir a l'assassí, o als assassins. Mentes en blanco funciona sorprenentment bé encara que no sigui una obra mestra, sobretot tenint en compte la dificultat de contar aquesta història sense que als seus responsables se'ls surti de les mans i, sobretot, mantenint l'equilibri just entre escamotejar alguna informació a l'espectador sense fer-li sentir idiota. El repartiment, encapçalat per James Caviezel i Greg Kinnear com dos dels homes la memòria dels quals ha estat esborrada, dos protagonistes que poden ser el segrestador de l'altre, està suficientment bé com per a no resultar ximple, atès que la premissa de la pel·lícula els força a actuar com si no sabessin què passa, però tot això arriba servit per un guió endreçat del també debutant Matthew Waynee.
yahoo.es