Sinopsi

Pequeña Miss Sunshine és una comèdia de carretera sobre una família americana que trenca qualsevol motlle. La pel·lícula presenta una de les famílies més desestructurades de la història recent del cinema: els Hoover, els quals fan un viatge a un concurs de bellesa preadolescent que no solament provoca un còmic caos, sinó també mort i transformació, fent un commovedor cop d'ull a les sorprenents recompenses de ser un perdedor dintre d'una cultura obsessionada amb la victòria.

Notes de producció

Pequeña Miss Sunshine és una hilarant meravella d'allò més inesperat. Els seus intèrprets protagonistes podrien presagiar el millor i el pitjor, però afortunadament Toni Collete, Gregg Kinear i Steve Carrell estan a l'altura de Las bodas de Muriel, El matador i Virgen a los 40 . Un càsting en estat de gràcia que proporciona una de les sorpreses més alegres i agradables de la temporada. Jonathan Dayton i Valerie Faris debuten en el llargmetratge després d'una llarga carrera dedicada al vídeo musical. La història de Pequeña Miss Sunshine és la d'una família a prop de la desintegració, com tantes altres als carrers i al cinema, que emprenen un periple en una furgoneta rovellada per dur la petita a un concurs de bellesa. El film segueix el clàssic patró d'ajuntar en un espai i temps reduïts un grup de personatges heterogenis fins a l'absurd, amb un to similar al de Los Tenembaum, una familia de genios . Dayton i Faris se situen ara, i esperem que els vagi bé, entre Spike Jonze i Michael Gondry, provinents del video clip encara que molt més agitats, i els surrealistes Wes Anderson i Noah Baumbach, director d' Una historia de Brooklyn . Pequeña Miss Sunshine duu al paroxisme còmic situacions impossibles, encara que tota la pel·lícula està impregnada d'una meravellosa sensació de realitat màgica, de profunda humanitat i gran afecte. Els personatges de la pel·lícula intenten comunicar, com en un últim esforç, el gran amor que es tenen, encara que al seu voltant s'hagin aixecat barreres invisibles. Però el millor, definitivament, és l'elecció dels intèrprets, un grup d'artistes capaços de dignificar el més baix i fer creïbles amb el cinisme just els raptes de dolçor més embafadors.