HAPPY FEET: TRENCANT EL GEL

Fitxa tècnica

Direcció: George Miller
Països:
Austràlia i EUA 
Any: 2006 
Duració: 108 min 
Gènere: animació, comèdia, aventures
Guió: George Miller, John Collee, Judy Morris i Warren Coleman 
Producció: Doug Mitchell, Bill Miller i George Miller 
Música: John Powell
Disseny de producció:
Mark Sexton 
Direcció artística: Simon Whiteley 

Doblatge original

Elijah Wood (Mumble),
Robin Williams (Ramon/Lovelace),
Brittany Murphy (Gloria),
Hugh Jackman (Memphis),
Nicole Kidman (Norma Jean),
Hugo Weaving (Noah el Vell),
Anthony LaPaglia (Alpha Skua),
Miriam Margolyes (Sra. Astrakhan),
Magda Szubanski (Srta. Viola),
Carlos Alazraqui (Nestor),
Johnny Sanchez III (Lombardo),
Jeff Garcia (Rinaldo),
Lombardo Boyar (Raul)

Sinopsi

A la gran nació dels pingüins emperador, en el més profund de l'Antàrtida, no ets ningú si no saps cantar, la qual cosa representa un gran desavantatge per a Mumble, que és el pitjor cantant del món. Ha nascut ballant el seu propi estil: claqué. Encara que la mare de Mumble, Norma Jean, creu que aquest petit hàbit és estupend, el seu pare, Memphis, diu que “no és propi de pingüins”. A més, tots dos saben que sense una ‘cançó del cor' Mumble no trobarà mai el veritable amor. Mumble és massa diferent, especialment per a Noah el Vell, el sever líder de la Terra de l'Emperador, que finalment el fa fora de la comunitat. Lluny de la seva llar per primera vegada, Mumble es reuneix amb un nombrós grup de pingüins totalment diferents que s'aficionen immediatament als seus estupends balls i el conviden a formar part del seu grup. Mumble emprèn així un viatge a través d'amplis paisatges i, després d'algunes trobades èpiques, demostra l'important que és ser fidel a un mateix.

Notes de producció

“Si Babe era la pel·lícula del ‘porc que parlava', aquesta és la pel·lícula del ‘pingüí que balla”, diu George Miller sobre les pel·lícules que va contribuir a realitzar en la dècada de 1990 i el seu treball més recent, Happy Feet, que ha escrit en col·laboració, produït i dirigit. A Miller li va venir la idea de la història d'un pingüí emperador que és un gran ballarí de claqué després de veure diversos documentals sobre la vida salvatge a l'Antàrtida. “Només hi ha una cosa que m'atreu en qualsevol projecte, ja sigui Mad Max o rondalles sobre porcs o pingüins: el poder de la història”, diu Miller. “La història és la reina! El que resulta tan seductor pel fet de treballar en el cinema és que pots entrar en qualsevol món que t'agradi, però sempre intentes trobar les històries més interessants. Així que, per a mi, no hi ha gaire diferència entre Mad Max , Babe o fins i tot les criatures de Happy Feet .” “Sempre em va atreure la naturalesa èpica de l'Antàrtida”, continua dient el director. “Fa uns deu anys, quan vaig veure La vida en el congelador , el documental de la BBC/National Geographic sobre pingüins, se'm va ocórrer que allí hi havia una gran història. Els pingüins viuen unes vides extraordinàries, ricament al·legòriques en termes de com ens comportem nosaltres com a humans. La manera com sobreviuen en un extrem llunyà del planeta, arrupint-se per defensar-se del fred, compartint la calor, cantant per trobar parella.” Miller es refereix a la ‘Cançó del cor', la cançó suau que defineix la identitat del pingüí emperador, i la manera com es distingeixen els uns dels altres dintre dels seus grups. “A nosaltres, això ens sona com esgarips”, aclareix. “Però a cada pingüí individualment li sona com una cançó. Pot haver-hi 25.000 ocells en una banquisa antàrtica, emetent cadascun una cançó seva única, i d'alguna manera cadascun se les arregla per reconèixer l'altre entre la cacofonia.”


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com