Sinopsi

Los fantasmas de Goya transcorre a Espanya, l'any 1792. Explica la història d'un grup de persones que conviuen en una època de convulsió política i canvis històrics. La història és narrada a través dels ulls del gran artista Francisco de Goya (Stellan Skarsgård). La trama es desenvolupa durant els últims anys de la Inquisició, continua amb la invasió de l'exèrcit de Napoleó a Espanya i finalitza amb la derrota dels francesos i la restauració de la monarquia espanyola, aconseguida pel poderós exèrcit de Wellington. El germà Lorenzo (Javier Bardem), un enigmàtic i astut membre de la Inquisició, s'involucra amb la jove musa de Goya, Inés (Natalie Portman), quan és injustament acusada d'heretgia i enviada a la presó.

Notes de producció

La idea de rodar una pel·lícula sobre el genial Francisco de Goya i la Inquisició espanyola se li va ocórrer per primera vegada a Milos Forman fa més de cinquanta anys, mentre estudiava a la Txecoslovàquia comunista. “La veritat és que la cosa no va començar amb Goya”, recorda Formen. “Va començar mentre estudiava a l'escola de cinema. Vaig llegir un llibre sobre la Inquisició espanyola i un cas en el qual havien acusat falsament una persona d'un crim. Vaig pensar que podria ser el nucli d'una història meravellosa. Existien nombrosos paral·lelismes entre la societat comunista en la qual vivia i la Inquisició. Per descomptat, sabia que mai podria rodar una història d'aquest tipus a Txecoslovàquia, precisament per les moltes similituds. Així que em vaig oblidar de la idea… de moment”. Però les bones idees mai moren, encara que semblin empal·lidir temporalment. Es queden en el subconscient, igual que va succeir amb aquesta. Trenta anys després va tornar a emergir, a Madrid, on Forman i el productor independent Saul Zaentz promocionaven Amadeus , la seva segona col·laboració guanyadora d'un Oscar, gairebé deu anys després del seu primer triomf, Alguien voló sobre el nido del cuco .

“Milos i jo érem al carrer, al costat del Museu del Prado, i em va dir que mai havia vist el famós Jardí de les Delícies del Bosco, un dels tresors més preuats del Prado”, recorda Zaentz. “Però El Prado allotja també moltes altres obres mestres, incloent-hi la més gran col·lecció d'obres de Goya, i les vam estar mirant. Jo ja les coneixia, però mai no les havia tingut davant. Eren increïbles. N'hi va haver una que ens va deixar sense paraules. Era un quadre d'un gos. Si els veus en un llibre, penses que ha de ser de la grandària d'una pantalla de cinema, pel meravellosament ben feta que està. En la realitat, descobreixes que no és gens gran, potser de metre i mig, però la veritat és que no et defrauda. El gos et toca la fibra, i t'enduus la seva imatge a la retina.”