LAS PARTÍCULAS ELEMENTALES

Fitxa tècnica

Direcció: Oskar Roehler
País:
Alemanya 
Any: 2006 
Duració: 113 min 
Gènere: drama
Guió: Oskar Roehler; basat en la novel·la Las partículas elementales , de Michel Houellebecq 
Producció: Bernd Eichinger i Oliver Berben 
Música: Martin Todsharow
Fotografia:
Carl-Friedrich Koschnik 
Muntatge: Peter R. Adam 
Direcció artística: Ingrid Henn 
Vestuari: Esther Walz 

Fitxa artística

Moritz Bleibtreu (Bruno),
Christian Ulmer (Michael)
Martina Gedeck (Christiane)
Franka Potente (Annabelle)
Nina Hoss (Jane)
Uwe Ochsenknecht (pare de Bruno)
Corinna Harfouch (Dra. Schäfer)
Michael Gwisdek (professor Fleißer)
Herbert Knaup (Sollers)
Jasmin Tabatabai (Yogini) 

Sinopsi

A pesar de ser mig germans, Michael (Christian Ulmen) i Bruno (Moritz Bleibtreu) són totalment diferents. Només tenen en comú una mare (Nina Hoss) que mai es va ocupar d'ells i que els va deixar a cura de les seves àvies paternes per seguir passant-s'ho bé. Michael és un introvertit biòleg molecular que no sembla interessar-se per altra cosa que no sigui la investigació genètica. Bruno és esclau de les seves fantasies sexuals i paga per fer-les realitat. Tot canvia quan els dos descobreixen l'amor als trenta i molts. Michael retroba Annabelle (Franka Potent), la seva xicota de la infància, i Bruno coneix Christiane (Martina Gedeck), que comparteix les seves obsessions sexuals i en gaudeix. La sort sembla somriure'ls per fi, però el destí els juga una mala passada...

Entrevista amb el director

Se l' ha comparat amb Michel Houellebecq, l'autor de la novel·la. Creu que tenen trets en comú?
Llegir la novel·la Las partículas elementales va ser com obrir un meravellós regal. Jo mai hauria pogut escriure una cosa així. A part d'això, és veritat que hi ha una forta connexió entre tots dos. Tenim un sentit de l'humor semblant, ens comportem de la mateixa manera amb la gent. Hi ha paral·lelismes en les nostres vides: a tots dos ens van criar les nostres àvies. Houellebecq és capaç d'escriure sobre la generació dels seus avis amb genuïna compassió, cosa gens habitual avui dia.

És la primera vegada que roda una pel·lícula de la qual no ha escrit el guió . Es va decidir a filmar Las partículas elementales perquè sentia una gran afinitat amb el guió?
Per descomptat. Quan vaig acabar de llegir la novel·la, sabia que era la que m'hauria agradat escriure. Houellebecq aconsegueix condensar 200 anys d'història dels valors europeus. Parteix de la premissa que les relacions personals i les condicions econòmiques bàsiques s'estan deteriorant perquè les persones s'han apartat de la religió i perquè la societat està impulsada per la set de coneixements científics. Les relacions, segons diu l'escriptor, s'han convertit en embulls de lianes. M'intrigava el personatge de Bruno, un compendi de gairebé tots els vicis de l'ésser humà. La seva mare el va rebutjar. Jo podia identificar-me amb això. La mare de Michael i de Bruno solament s'interessa per coses materials, vol passar-s'ho bé sense tenir responsabilitats. Demostra ser una perfecta egoista. Per això els germans estan destrossats emocionalment.

Com va aconseguir fer una pel·lícula d'un material tan complicat?
Va ser difícil tallar la novel·la per mostrar clarament d'on venien els protagonistes. Ens vam adonar molt al principi que era impossible que la pel·lícula es correspongués directament amb la novel·la. Calia trobar una forma de comunicar pel que passaven els personatges sense imprimir un to massa negatiu al guió. A l'hora de fer una pel·lícula, és important mostrar certa passió per la vida. La narració que vam filmar està dividida en dues històries d'amor protagonitzades per dos germans. Intentem entrar de ple en els moments més intensos d'aquestes relacions i recorrem als salts enrere per ensenyar els dos germans quan eren petits.


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com