VA A SER QUE NADIE ES PERFECTO

 

Fitxa tècnica

Direcció: Joaquín Oristrell
País:
Espanya 
Any: 2006 
Duració: 100 min 
Gènere: comèdia 
Guió: Albert Espinosa 
Producció: Jaume Roures, Javier Tamarit i Bas/Banacolocha 
Música: Mastretta
Fotografia:
Teo Delgado 
Muntatge: Miguel Ángel Santamaría 
Direcció artística: Llorenç Miquel 
Vestuari: Patricia Monné 

Fitxa artística

Fernando Tejero (Carlos),
Santi Millán (Rubén),
José Luis García Pérez (Dani),
Teresa Hurtado (Patricia),
Mercè Martínez (Yolanda),
Xavier Coromina (David),
Nacho Vidal (segurata),
Albert Espinosa (sacerdot),
Jordi Bosch (venedor de pis),
Carmen Balagué (caixera)

Sinopsi

Rubén (Santi Millán) és sord, i el que més li agrada en el món són les dones i els seus amics. Carlos (Fernando Tejero) és cec, i el que més li agrada en el món és el cinema, el seu gos pigall Woody i els seus amics. Dani (José Luis García Pérez) és coix, i el que més li agrada en el món és fer la guitza a la penya, el seu cotxe Blanquito i els seus amics. Carlos, el cec, es casarà el 27 d'agost amb una noia que és la seva promesa de tota la vida. Els seus amics Rubén i Dani volen celebrar la nit del 26 amb un comiat de solter amb magnificència. Es reuneixen al seu bar habitual, s'arreglen, pugen al buga de Dani, i al ritme de l'últim hit de l'estiu, emprenen l'aventura. Després d'una trobada amb una noia de vermell, Patricia (Teresa Hurtado), que no distingeix els sabors, Yolanda (Mercé Martínez), una ànima perduda incapaç de trencar la foto del seu promès, i David (Xavier Corominas), un grafiter hipercinètic addicte a les bregues, els seus trajectes es divideixen. En aquesta nit tan especial cadascun dels nostres protagonistes prendrà decisions que donaran un brusc cop de timó a les seves vides.

Crítica

Efectivament, ningú és perfecte i d'això s'aprofita Joaquín Oristrell des de fa dues dècades, per construir una enorme catedral als errors humans en clau de comèdia: les pel·lícules dirigides o escrites per ell inclouen El próximo Oriente , Reinas , Inconscientes o Cosas que hacen que la vida valga la pena . Joaquín Oristrell té una manera de fer comèdia ràpida i artesanal, reinventant-se sempre sobre la base de les regles de l'humor clàssic, no prestant massa atenció a algunes coses i fregant la genialitat en molts moments. La llista de pel·lícules anteriors hauria de servir a qualsevol per saber a què s'enfronta quan vagi a veure la primera pel·lícula que dirigeix Oristrell sense basar-se en un guió propi: el signant del llibret és Albert Espinosa, que relata en clau d'humor i des de dintre la vida de tres persones amb minusvalideses físiques. Com va fer amb la seva pel·lícula Planta 4ª , Espinosa posa humor on uns altres només veuen el drama, i on generalment es veuen limitacions Espinosa proposa més possibilitats de comèdia (basant-se en experiències personals). La base de la pel·lícula sembla un acudit dolent, amb un cec, un sord i un coix. El resultat és excel·lent. Hi ha lloc per a la construcció clàssica i elegant amb final gairebé feliç i la barroeria que caracteritza ambdós: és una combinació estupenda, aquesta que uneix el ritme d'Oristrell i el seu bon fer amb els actors i la naturalitat del guió d'Espinosa. El millor és que han aconseguit el que es proposaven, treure prejudicis planyívols sobre la discapacitat física i acostar-nos a aquesta realitat com resulta més còmode i íntim: amb riures. Des del començament i sense esforç, l'espectador es troba somrient, gràcies a la presència amistosa dels tres còmics protagonistes (Tejero, Millán i José Luis García Pérez). Al cap de pocs segons, les riallades són sonores i agraïdes.

yahoo.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com