Sinopsi

Santiago (Juan Diego) mai ha estat protagonista de res... ni de teatre, ni de cinema, ni tan sols de la seva pròpia vida. Però Santiago mai va pensar que allotjar a casa seva durant uns quants dies el seu fill Guillermo (Juan Diego Botto), que passa dels trenta, canviaria tant la seva vida... Vete de mi és un ball de màscares "familiar", d'acords i desacords entre dos egoistes congènits: un mentider compulsiu que aconsegueix alterar el ja de per si fràgil estat mental dels familiars que l'envolten i un actor de repartiment vingut a menys que descobreix de cop que la seva vida és una mentida.

Crítica

Un bon llibret, una direcció magnífica i un agraciat i esforçat repartiment ens proporcionen riures i reflexions en Vete de mí , una mica agra però extremadament còmica nova pel·lícula de Víctor García León. Vete de mí sembla una espècie de La extraña pareja però en pla familiar, espanyola, i amb dos Juan Diegos de protagonista: el jove Botto i el grandíssim Juan Diego, a seques, que sona com a favorit a premi en el Festival de Sant Sebastià de 2006 per aquesta mateixa pel·lícula. Víctor García León parla de dos éssers que no es porten bé i no sempre detalla com s'estimen, a pesar de ser pare i fill en la ficció. El repartiment de la pel·lícula és formidable fins i tot en les petites col·laboracions. Entre fill i pare protagonistes, meravellen el molt veterà Saza i Esperança Roy. Un repartiment que es mou com una simfonia entre les meravellosament escrites crueltats del guió. Cap família és perfecta i algunes freguen la catàstrofe: encara que García León es val de les tècniques de la sàtira humanística (una observació atenta de la nostra espècie precedeix l'atac), el director aconsegueix que ens sentim reflectits en les imperfeccions dels seus personatges i els vulguem més aviat que tard, gràcies precisament a les seves debilitats i que són personatges de tragicomedia.
www.yahoo.es