Sinopsi

United 93 relata la història dels passatgers i de la tripulació, de les famílies a terra i dels controladors aeris que van veure amb creixent horror com el vol 93 de United Airlines es convertia en el quart avió segrestat el dia que va tenir lloc el pitjor atac terrorista mai perpetrat en territori nord-americà: l'11 de setembre de 2001. United 93 recrea el fatal vol en temps real, des de l'enlairament, passant pel segrest, fins al moment en què els passatgers s'adonen que formen part d'un pla d'atac perfectament coordinat. La pel·lícula intenta entendre la por i les valentes decisions d'aquestes persones que, en 90 minuts, van passar de ser mers passatgers d'un avió a convertir-se en íntims aliats enfrontats a una situació impensable. Atès que no existeix un informe exacte que descrigui el segrest i la reacció dels ostatges amb suficient detall, el director improvisa amb gran cura alguns dels fets amb un repartiment coral d'actors desconeguts encarregats d'interpretar els seus equivalents reals.

Notes de producció

Paul Greengrass és el guionista i director de diverses pel·lícules de gènere social que s'acosten als temes més espinosos del món actual (el punt en què la política es converteix en violència, les creences en fanatisme), i director d'un dels èxits de taquilla de 2004, El mito de Bourne . És probable que se'l conegui sobretot per Bloody Sunday (‘Domingo sangriento' ) (2002), una pel·lícula estil “cinéma vérité” molt aplaudida per la crítica, sobre l'incident ocorregut el 1972 a Derry, Irlanda del Nord, quan 13 manifestants desarmats van ser abatuts per soldats britànics. El crític Kenneth Turan, de Los Angeles Times , va dir: “Una fascinant pel·lícula que duu l'espectador per un torrent d'emocions en aprofundir en les terribles complicacions d'aquell dia aterridor. Bloody Sunday mostra el poder de la realitat dramatitzada. Realitzada pel guionista i director Paul Greengrass, la pel·lícula no dubta mai, no perd mai el seu objectiu ni la seva convicció. Fa justícia de forma inoblidable a l'esperit d'aquell dia trist.”

No hi ha dubte que Paul Greengrass era el més qualificat per enfrontar-se a una pel·lícula sobre els esdeveniments de l'11 de setembre. Té la sensibilitat i el talent necessaris per portar a terme un projecte com aquest. Des d'aquell dia de tardor de fa gairebé cinc anys, el cineasta va voler explicar una història sobre l'11-S, però sempre s'alçava la pregunta: “Quan estarà bé dur a la pantalla moments tan dolorosos?” Segons el director, i després de realitzar més de cent entrevistes a parents i amics de les 40 víctimes, el moment és quan les famílies diuen “sí”. Paul Greengrass diu: “Es fan moltes pel·lícules. Pel·lícules per passar-ho bé, per entretenir-nos i riure, per dur-nos a móns imaginaris i per fer-nos entendre l'amor. Però també tenen cabuda les pel·lícules que mostren el món tal com és. Fa temps que Hollywood també fa aquest tipus de pel·lícules.”