EL LABERINTO DEL FAUNO

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Guillermo del Toro
Països:
Espanya i Mèxic 
Any: 2006 
Duració: 112 min 
Gènere: Drama, fantàstic
Producció: Guillermo del Toro, Alfonso Cuarón, Álvaro Augustín, Bertha Navarro i Frida Torresblanco 
Música: Javier Navarrete
Fotografia:
Guillermo Navarro 
Muntatge: Bernat Vilaplana 
Disseny de producció: Eugenio Caballero 
Vestuari: Lala Huete 

Fitxa artística

Sergi López (Vidal),
Maribel Verdú (Mercedes),
Ivana Baquero (Ofelia),
Álex Angulo (doctor),
Ariadna Gil (Carmen),
Doug Jones (faune),
César Bea (Serrano),
Manuel Solo (Garcés),
Roger Casamajor (Pedro) 

Sinopsi

El laberinto del fauno ens situa a l'any 1944, cinquè any de pau, i explica l'apassionant viatge d'Ofelia (Ivana Baquero), una nena de 13 anys que al costat de la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), convalescent a causa d'un avançat estat de gestació, es trasllada fins a un petit poble en el qual es troba destacat Vidal (Sergi López), un cruel capità de l'exèrcit franquista, nou marit de Carmen i pel qual Ofelia no sent cap afecte. La missió de Vidal és eliminar els últims vestigis de la resistència republicana, amagada a les muntanyes de la zona. També allà hi ha el molí on Vidal té el seu centre d'operacions; allà els esperen Mercedes (Maribel Verdú), una jove que està a càrrec dels altres membres del servei, i el doctor (Álex Angulo), que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una increïble revelació.

Notes de producció

A pesar de ser el seu sisè film com a director, la gènesi d' El laberinto del fauno ha suposat una tornada als orígens de la seva carrera, abans fins i tot que ell hagués dirigit la seva òpera primera, Cronos . "En les arrels, el guió d' El laberinto del fauno   s'assembla molt a la primera versió del guió d' El espinazo del diablo, i podria haver estat el meu primer film si hagués aconseguit el pressupost necessari per fer-lo a temps. Aquella versió d' El espinazo... estava situada en la Guerra Civil Espanyola i explicava la història d'una dona jove embarassada que es reuneix amb el seu espòs en una casa retirada. Mentre visiten la casa, la mare es descobreix a si mateixa en un jardí amb forma de laberint i en aquest jardí topa amb un sàtir. Ella fa l'amor amb la bèstia, que li proposa sacrificar el seu fill per poder viure eternament en el món del laberint. Però fins i tot tenint aquestes similituds, aquestes reminiscències, la nova versió d' El laberinto del fauno és molt diferent, conté un costat sentimental de principi a fi.ö

El laberinto del fauno , com El espinazo del diablo, transcorre en el període que segueix a la Guerra Civil, en temps de Franco i dels coquetejos amb el feixisme, i comparteix, per tant, una mateixa essència, però no està tractat de forma directa, sinó tangencial, xifrada.. Per a mi, feixisme representa l'horror últim, el més gran, i per aquesta raó és un tema ideal per explicar-lo com un conte de fades per a adults. Perquè el feixisme és sobretot una forma de perversió de la innocència, i, per tant, de la infància. Per a mi, el feixisme representa, en algun sentit, la mort de l'ànima, com quelcom que et forcés a fer eleccions terribles i deixés una marca indeleble en el més profund dels qui viuen a través d'ell. En aquesta pel·lícula aquest monstre està representat en el capità Vidal, interpretat per Sergi López. Un monstre molt real, comparable amb el que s'amaga en el laberint. El feixisme et consumeix, pam a pam, no té què ser físicament, però sí espiritualment. Aquest concepte és en el cor d' El espinazo del diablo, però crec que l'he tractat millor en El laberinto del fauno , un film molt més complex, més metafòric, fins i tot més fosc.


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: