Sinopsi

William (Daniel Auteuil) i Madeleine (Sabine Azéma) viuen en una ciutat al peu de les muntanyes. Fa molt que es van casar, segueixen sent-se fidels, estan enamorats i duen una vida tranquil·la. Ell acaba de prejubilar-se en el servei de meteorologia i la seva única filla se'n va a estudiar a Itàlia. Els sobra temps. Durant un passeig pels pujols propers, Madeleine col·loca el cavallet en un prat per pintar una posta de sol. Allà coneix Adán (Sergi López), l'alcalde del poble, un home culte. És cec. Hi ha una casa en un extrem del prat. Està en venda, i Adán la hi ensenya. És un autèntic enamorament sobtat, William i Madeleine la compren immediatament. Durant les setmanes següents a la compra, la parella viu un període de molta felicitat. Es veuen sovint amb Adán i la seva jove companya Eva (Amira Casar), que viuen a uns centenars de metres més enllà. Quan crema la casa dels seves nous amics, William i Madeleine els obren la seva...

Entrevista amb Arnaud i Jean-Marie Larrieu

Com va néixer «Pintar o fer l'amor»?
JM: A partir de persones reals que vam conèixer a províncies.

L'observació és per a vostès una font d'inspiració.
A: Sí, sovint. Una vegada vam ser testimonis d'una escena a casa d'una pintora. Un antillà professor de filosofia va venir a veure-la. La pintora estava mig estirada a terra, acariciava el seu gos. L'home va observar els quadres i li va preguntar qui els pintava. Ella va contestar que eren seus i ell li va dir que li semblaven magnífics. La torbació d'ambdós era palpable. El personatge d'Adán (Sergi López) està inspirat en part en aquest home.

JM: Un altre element del personatge és degut a la nostra trobada amb Mathieu Carta, el director cec del Festival de Cinema de Lama, a Còrsega.

A: No coneixíem cap cec. Vam tenir la sensació que ens despullava.

Llavors van començar a reunir els elements necessaris per a la construcció del guió?
JM: Imaginem la intriga amorosa. S'inspira en situacions que tots coneixem, aquestes relacions d'amics amb fons amorós entre parelles, on sorgeix la gelosia durant unes vacances. També usem esdeveniments que no vam entendre quan érem nens, en els anys setanta. Per exemple, la idea que pugui existir un intercanvi de parelles sense cap indici d'adulteri. Volíem allunyar-nos de l'esquema típic de l'adulteri i de la culpabilitat.

A: Hem anat més lluny.

JM: Com una imaginació feta realitat. No es tractava de tornar enrere a les comunes d'abans. La pel·lícula no defensa l'intercanvi de parelles ni el retorn de l'esperit del 68; només planteja la força del desig a través de les generacions. El desig sempre és viu.

Comentaris dels espectadors de CineBaix