Sinopsi

Daniel (Miguel Ángel Silvestre) és un boxador jove que en diverses ocasions ja ha estat a punt d'aconseguir el títol, però és derrotat una vegada més. Després del fracàs, comet un robatori i és empresonat. Guillermo (José Coronado), un policia autodestructiu i turmentat per la seva homosexualitat latent, fa xantatge a Daniel perquè cometi un assassinat dintre del presidi. Daniel recobra la llibertat després d'executar l'encàrrec i torna a l'única cosa que sap fer, boxejar, però aquesta vegada la recerca del dolor per pal·liar el seu sentiment de culpa ha convertit el seu estil conservador en un altre de més agressiu. Recorda l'última conversa amb l'home que va assassinar, en la qual li parlava de la seva dona (Belén López), una puta més dintre del club que ell regentava, i se'n va a conèixer-la. Aquesta relació entre l'assassí i la vídua de la seva víctima li sembla perillosa a Guillermo, que intenta impedir-la.

Crítica

La distancia té gust de novel·la negra i de cinema clàssic, és dura i funciona perquè manté rigorosament les regles del gènere, encara que la seva història transcorri en l'actualitat. Iñaki Dononsorro debuta en el llargmetratge després d'haver fet incursions més breus en gèneres també foscos, com el thriller. En narrar la història de Daniel, Guillermo i Raquel mostren fermesa en la direcció, tot i una mica d'enrevessament i artificiositat en el guió. Quan comença la pel·lícula, la història del jove boxador Daniel i la seva entrada en contacte amb el dolentíssim policia Guillermo (un José Coronado molt ben triat), un sent que no podrà traspassar la distància que el separen d'uns personatges que semblen clixés. No obstant això, a poc a poc la pel·lícula va guanyant encant, a mesura que la trama es desembolica i el to del film justifica l'elecció dels trets de caràcter dels personatges. És un film senzill però molt funcional, capaç de transmetre, amb una intimitat agressiva, el que necessita perquè resulti emocionant. Part important d'això és degut, sens dubte, al bon treball artístic, des de la fotografia fins a la banda sonora, i a uns actors que saben quin és el seu lloc en l'invent: Federico Luppi, amb un petit paper d'entrenador, està magnífic com sempre.
yahoo.es

Comentaris dels espectadors de CineBaix