Sinopsi

Caín és gros, tímid i invisible per a les dones. Treballa de carnisser al barri madrileny de Lavapiés, envoltat d'immigrants marroquins, xinesos, senegalesos, búlgars, peruans… Però Caín es troba sol. La seva família es redueix al seu germà Abel (Asier Etxeandia), que té tot el que Caín enveja: és maco, seductor, està casat amb una dona de bandera i és pare de dues bessones precioses. La història comença quan Caín descobreix que el seu germà Abel ha deixat embarassada Aisha (Nur AL Levi), una atractiva veïna, filla d'immigrants de Bangla Desh, de religió musulmana. Caín sorprèn tothom quan decideix fer-se passar pel pare i assumir el manteniment i l'educació de la criatura.

Crítica

El món del cinema és especialment cruel a l'hora de jutjar la comèdia: poques excepcions, lligades generalment a autors a qui perdonem tot, arriben a la categoria d'obra mestra, deixant aquestes mels als drames sorollosos. El director Fernando Colomo deia, quan el van homenatjar aquest any per la seva trajectòria artística en cert festival espanyol, que li queda l' espineta de no haver fet encara una obra mestra; dubtem humilment que aquesta asseveració sigui certa, però a més, veient El Próximo Oriente , podem aventurar que poca falta li fa, a Colomo, aspirar a aquestes grandeses, mentre segueixi obsequiant-nos periòdicament amb petites meravelles com aquesta. El Próximo Oriente , el guió del qual ha coescrit al costat de l'eficaç Joaquín Oristrell, és una deliciosa i emocionant comèdia fermament assentada en l'actualitat; extreu els seus millors cops d'humor de l'abrasadora realitat que consumeix el món des de fa dècades; els malentesos i les violències entre races i ètnies, que no afecten únicament el Pròxim Orient, es veuen resolts a petita escala i amb un poc de bona voluntat per la genialitat còmica d'aquests dos mestres. El tema que tracta el film no és fàcil de per si mateix; Colomo i Oristrell, a més, amb una ambició admirable, li ho dificulten una mica més: El Próximo Oriente conjuga el desenvolupament vital dels protagonistes amb una història romàntica, i alhora presta l'atenció justa als complexos temes de fons que retrata. No es tracta d'una escapada exòtica al Lavapiés dels immigrants, ni els colors i aromes de l'Orient a Madrid són una mera il·lustració de fons per al joc còmic proposat. El Próximo Oriente és sincer i respectuós, ja que abans de res fuig dels clixés en el còmic retrat que fa de la dramàtica vida dels seus protagonistes: d'un en un i com a entitat grupal. A més, els embolics habituals d'Oristrell i Colomo duen els seus protagonistes, amb esbalaïdora facilitat i un guió mil·limetrat, a les situacions més increïbles, humoroses i enrevessades. Fantàstic repartiment, bellíssima i divertidíssima Nur AL Levi. L'estrena d' El Próximo Oriente és una espècie d'oasi miraculós en la nostra cartellera.

Comentaris dels espectadors de CineBaix