WORKINGMAN'S DEATH

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Michael Glawogger
Països:
Àustria i Alemanya 
Any: 2005 
Duració: 122 min 
Gènere: Documental 
Producció: Erich Lackner, Mirjam Quinte i Pepe Danquart 
Música: John Zorn
Fotografia:
Wolfgang Thaler 
Muntatge: Mona Willi i Ilse Buchelt 

 

La teva opinió
  Obra mestra
  Molt bona
  Bona
  Regular
  Dolenta
Vots totals: 2


Deixa el teu
comentari
sobre la pel·lícula
 

Sinopsi

Els miners ucraïnesos de Donbass, ahir heroics estajanovistes soviètics i avui il·legals que s'arrosseguen per subterranis a punt d'esfondrada a la recerca de carbó. I a Indonèsia, de vegades sota els flaixos dels turistes, altres miners dobleguen l'esquena transportant cistelles de sofre. Port Harcourt, Nigèria: els escorxadors es banyen diàriament en sang per guanyar-se la vida dignament. A la Xina, la siderúrgia té un sever perill de mort, la mateixa que al Pakistan, on els obrers són gairebé funambulistes: a altures vertiginoses retallen els contenidors per recuperar el metall. Tant de bo fos veritat que hi ha oficis per al record, perquè si fos així, aquest documental que delata els treballs més perillosos exercits en aquest principi de segle, no s'hauria pogut realitzar.

Comentari

El modern documental cinematogràfic ha pres un auge impensable fa uns quants anys. Ara es duu el creatiu (vegeu En construcció o El cielo gira ), però també d'altres que enllacen l'antic i mer document amb noves formes d'expressió. Workingman's death pertany a aquest últim apartat: és un documental sobre algunes de les professions més dures i perilloses que hi ha al món, però amb una mirada especial, una mirada que, lluny de ser la de l'entomòleg que, teòricament, hauria de caracteritzar, pren partit pels seus homes filmats, des dels durs picapedrers que es guanyen la vida en mines abandonades a Ucraïna fins als escorxadors que es guanyen la vida sacrificant centenars de caps de bestiar a Nigèria, passant pels recol·lectors de sofre d'Indonèsia, els desballestadors de vaixells pakistanesos o els metal·lúrgics xinesos. Tots ells, excepte potser els nigerians, corren un seriós perill en les seves feines, gairebé tots per les nul·les condicions de seguretat que els proporcionen els seus treballs precaris, i va a càrrec seu que la seva pell no es converteixi en sudari improvisat del seu cadàver. Però el director, Michael Glawogger (avesat documentalista austríac, encara que també ha fet ficció), no es limita a retratar la realitat: l'estira, i en treu retalls curiosíssims, com l'entrevista amb el matrimoni ucraïnès, en el qual ambdós traspuen felicitat, autèntica, no impostada, quan és evident que la seva situació (econòmica, social, política, laboral, higiènica) no és precisament la millor: així, doncs, al final, resultarà realitat allò que l'home (i la dona…) feliç, no té camisa… Amb imatges impactants (aquestes muntanyes sulfuroses, que destil·len el seu verí; el sofre, del qual malviuen una colla de desgraciats; aquestes astutes matances de caps de bestiar a Nigèria, que no estalvien un detall, i la visió de les quals pels defensors dels animals ha de ser un autèntic turment; aquests immensos blocs d'acer que cauen, com enormes i letals ninots gegants, en el desballestament de bucs), Workingman's death és un documental atípic i valuós, creatiu i testimonial alhora, rodat amb inusitada bellesa en erms de pobresa gairebé surreal. Així és el món, sembla dir Glawogger. Afortunadament, no dóna receptes perquè millori. Això ens correspon a la resta dels mortals, si és que en som capaços…

E. Colmena  (criticalia.com)

Comentaris dels espectadors de CineBaix



CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: