Sinopsi

La història transcorre l'any 1938, a l'Índia colonial, en ple moviment d'emancipació liderat per Mahatma Gandhi. Segons les creences hindús, quan una dona es casa, es converteix en la meitat de l'home. Per tant, si ell mor, es considera que la meitat de l'esposa ha mort. Els llibres sagrats diuen que una vídua té tres opcions: casar-se amb el germà més jove del seu marit, cremar amb el seu marit o dur una vida d'abnegació total. Se celebren unes noces que bé podrien ser un soterrament: casen Chuyia (Sarala), una nena de 8 anys, amb un moribund que mor aquella mateixa nit. Es crema el seu cos a la riba d'un riu sagrat i Chuyia es prepara per a la destinació que li han escollit. Li afaiten el cap i ingressa en un ashram per a vídues on haurà de passar la resta de la seva vida. L'aigua és una constant a la pel·lícula, no solament com a metàfora, sinó també com a instrument. A la riba del riu, Kalyani (Llisa Ray) coneix Narayan (John Abraham), un jove idealista seguidor de Gandhi, fill de brahmans, la casta social més alta de l'Índia. Estudia dret, està entusiasmat amb la revolució social pregonada per Gandhi i més que amatent a rebutjar els límits imposats per una tradició secular. Amb Chuyia actuant com a missatgera, la seva impossible relació comença a florir...

Notes de la directora

Algunes imatges es graven en la ment de forma indeleble. Hi ha una imatge que fa deu anys que és amb mi, la d'una vídua a la ciutat santa de Benarés, a Índia. Doblegada, el cos arrugat pels anys, el cabell blanc rasurat, anava d'un costat a un altre de quatre grapes, buscant desesperadament alguna cosa que havia perdut a la riba del Ganges. La seva tristesa era òbvia mentre buscava entre la munió de pelegrins. Ningú li feia cas, ni tan sols quan es va asseure i va començar a plorar. La imatge d'aquesta vídua, asseguda a la gatzoneta, abraçant-se els genolls, el cap inclinat davant la seva derrota, se'm va quedar gravada en la ment i em va donar la idea per al guió que, deu anys més tard, es convertiria en Agua .

Era a Benarés dirigint un episodi de Les aventures del jove Indiana Jones , una sèrie de televisió de George Lucas. Al matí, solia passejar per la riba del Ganges. Entre els pelegrins hi havia vídues hindús condemnades a una vida de privacions per culpa d'unes creences desfasades. Venien a Benarés a morir. Si morien a la riba del riu sagrat, tenien la salvació assegurada. A pesar que sóc hindú, les vídues seguien sent un misteri per a mi, fins que vaig començar a investigar per tal d'escriure el guió d' Agua , la tercera pel·lícula de la meva trilogia després de Foc i Terra . La seva situació em commovia profundament. Aquestes dones viuen d'acord amb el contingut d'un text religiós de més de dos mil anys d'antiguitat. Agua transcorre l'any 1938, quan encara era habitual casar les nenes. Sovint se les casava amb homes molt més grans que elles per raons econòmiques. En morir el marit, l'esposa es tancava en un “ashram” o casa de vídues. Atès que les famílies consideraven les vídues una càrrega econòmica, la majoria acabava en una d'aquestes cases. Vaig decidir escriure la història d'una vídua de 8 anys la presència de la qual a l' ashram canvia la vida de les altres, sobretot les de Shakuntala i Kalyani.

Comentaris dels espectadors de CineBaix