Sinopsi

Com és possible que en el lloc més recòndit de les estepes mongoles els nens sàpiguen qui és Ronaldo? La gran final és una comèdia que explica, a través de tres històries paral·leles, les peripècies d'uns homes que tenen dues coses en comú: viure en regions remotes del planeta i estar obstinats a veure la final de la copa del món de futbol Japó-Corea 2002 entre Alemanya i Brasil. Una família de nòmades mongols, una caravana de camellers tuaregs al desert del Sàhara i un grup d'indis amazònics seran els nostres protagonistes. Tots viuen a molts quilòmetres de distància del punt més proper en el qual és possible veure la televisió o són múltiples les dificultats que tenen per fer-ho. No obstant això, aquests homes disposen de l'enginy i la voluntat suficient com per assolir el seu objectiu. En un món en el qual l'accés a la informació sembla senzill i immediat, és possible viure en temps real qualsevol esdeveniment mundial des de la còmoda butaca de casa nostra. Però... què passa en els llocs més aïllats de la terra? Viuen al marge d'aquesta informació? Hi tenen accés? En aquests llocs no és fàcil disposar d'un televisor, un generador elèctric i una antena parabòlica. A pesar d'això, estan a l'aguait de tot el que passa al món, sobretot, de ls esdeveniments esportius dels seus ídols. Com ho aconsegueixen? De les maneres més inversemblants. Això és el que pretén descobrir La gran final , les peripècies d'uns homes aïllats en els confins del planeta, però disposats a tot per veure un partit de futbol.

Comentari del director

“Tot va començar en un viatge a Mongòlia. Era novembre de 2001 i buscava localitzacions per a un documental. A la serralada de l'Altai em vaig trobar una caravana de nòmades. Sobre un dels seus cavalls hi havia un televisor vell. Els vaig preguntar on anaven.

  -A l'arbre de ferro –va respondre qui semblava ser el cap.

Vaig voler saber què tenia d'especial aquell arbre que atreia una caravana de mongols a través de l'estepa.

  -No és un arbre –va dir el cap–, són uns ferros que van abandonar els militars i que funcionen com a antena.

Era la final del campionat. La final de la copa del món. Anaven a veure un partit de futbol. Al llarg dels meus viatges, a Níger, Mongòlia o la selva amazònica, sempre els he trobat: gent que viu aïllada a la selva o al desert, que pinta els seus cossos per a una cerimònia tribal o caça amb àguiles reals i que saben quin número duu Ronaldo a la samarreta o quin va ser l'últim golàs de Zidane. Aquesta pel·lícula va sorgir així. Hi vull mostrar les peripècies d'aquests homes que viuen en els llocs més recòndits del planeta i comparteixen la passió pel futbol. Homes que canvien les seves vides i són capaços de recórrer molts quilòmetres per veure un partit. Homes que somien veure la gran final.”

Comentaris dels espectadors de CineBaix