Sinopsi

Per a Don Haskins (Josh Lucas), el seu somni sempre havia estat guanyar: guanyar amb delit, cor i valor; guanyar amb respecte per un mateix, i guanyar fins i tot en contra de totes les probabilitats. El que Haskins no sabia el 1966 –quan era simplement un home de família d'una ciutat petita tractant de deixar una marca indeleble en el seu primer treball com a entrenador de bàsquet universitari– és que la increïble victòria del seu subestimat equip transcendiria l'esport i canviaria no solament la seva vida i les vides dels seus jugadors, sinó també el país mateix. Haskins i el seu tenaç equip dels Texas Western Miners estaven, sense voler, a punt de revolucionar el bàsquet i el punt de vista americà. Era encara una època d'innocència als Estats Units; no obstant això, el país estava a punt de grans canvis socials quan Haskins, durant el campionat de l'NCAA, va decidir col·locar una alineació titular composta totalment per jugadors afroamericans en el partit contra l'equip Wildcats de la Universitat de Kentucky, una força aclaparadora composta plenament per anglosaxons. Haskins ho va fer a fi de guanyar. Però la seva audaç decisió ajudaria a trencar les barreres de la segregació que afectaven cada segment de la societat i va establir un nou curs per al futur quan el seu equip va fer l'única cosa que va poder per demostrar qui eren ells en un món que els observava: jugar a morir.

Comentari

El cinema nord-americà produeix una quantitat inusitada de pel·lícules relacionades amb els esports, amb equips ruïnosos i entrenadors malhumorats que salven el dia cap al final de la pel·lícula. Podem considerar que, en realitat, els Estats Units produeixen molt més cinema que qualsevol altre país, però això no justificaria la repetició de les mateixes fórmules i clixés. Camino a la gloria no se salva dels llocs comuns de les pitjors pel·lícules sobre equips esportius en mala situació (de bàsquet, en aquest cas), però almenys introdueix un element alternatiu i amb prou impacte com per fer-la interessant: el racisme en l'esport i una història real dels anys 60 que fa el tema més interessant. Desafortunadament, a Espanya no ens hem lliurat d'episodis de racisme recentment, encara que tinguin a veure amb el totpoderós futbol, així que Camino a la gloria pot no caure del tot en sac foradat. Si bé aquest film no s'escapa dels vicis estructurals del gènere, destaca perquè retrata la injustícia, el cinisme i la hipocresia de la classe blanca dominant dels anys 60. Aquest element, que està ben dut pel debutant James Gartner, impregna tota la pel·lícula i dota cada lloc comú d'un to diferent. Així, el film cobra un digne caràcter de biografia i fins i tot l'inevitable triomf de l'equip protagonista adquireix certa validesa moral. Igualment, les típiques lliçons sobre l'amistat i l'esperit de sacrifici es tornen, a Camino a la gloria , missatges importants que transcendeixen l'esport per esdevenir socials, no només nord-americans sinó universals. Els fanàtics del gènere esportiu trobaran aquí alguna cosa diferent; els amants del bàsquet podran ampliar els seus coneixements sobre el bressol d'aquest esport.

Yahoo

Comentaris dels espectadors de CineBaix