Sinopsi

Situada a Londres, en plena època de la Restauració (1660) –un moment fonamental de progressisme on es produïen constants descobriments en el món de la ciència, la religió i les arts, i on creixia una llibertat sensual nova– té lloc la història de John Wilmot (Johnny Depp), segon comte de Rochester, una de les personalitats més complexes de la història d'Anglaterra, un artista que va aconseguir la popularitat en la seva època gràcies a la seva personalitat llibertina, el seu talent i, és clar, al seu estil de vida lasciu i rebel. La gosadia dels seus escrits va atreure l'atenció de les altes esferes de la seva època i es va convertir fins i tot en confident del rei Carles II (John Malkovich), molt permissiu amb els enamoraments del comte. No obstant això, quan el comte s'enamora d'Elizabeth Barry (Samantha Morton), una actriu plena de talent i ambició, les coses comencen a canviar...

Crítica

La pel·lícula té un indubtable toc d'autor, exempta dels espurneigs visuals de Hollywood i molt més entroncada amb el cinema europeu. El Londres mostrat és cru, descarnat, enfonsat en boires sempiternes, terriblement realista i decadent. A destacar el paper de Deep, autor a qui s'agraeix que eviti els papers molt fàcils (i menys encara que s'hi encaselli, cas de Harrison Ford, Sean Connery o Bruce Willis, per exemple) i que maneja excel·lentment l'evolució del personatge fins a la decadència final, partint d'un camí que arrenca d'una pletòrica joventut, repleta de rebel·lia, lívid, cinisme, ateisme, sinceritat (de vegades cruel) i sobretot absoluta llibertat, encara que això li costi enfrontar-se al puritanisme de la seva mare o al poder i la confiança del rei (precipitant per això un destí del qual no es podrà escapar). En certa manera, no podem deixar de fer la comparança amb una estrella de rock.

John Malkovich (també productor de la pel·lícula) defineix amb credibilitat la inevitable flegma anglesa d'un Carles II progressista però obligat a bregar amb el poder emergent del Parlament de la Restauració. I sobretot Samantha Morton interpretant una actriu en un paper que comença de menys a més, i que arriba realment a mostrar el caràcter feminista i independent que al principi solament se'ns intueix i a través d'una profunda història d'amor al final explota en una afirmació d'independència i èxit personal, i saldo de vells deutes. En definitiva, una pel·lícula que ni de bon tros és excel·lent, però es deixa veure, austera en el visual i directa i creïble en la interpretació. En els temps tan ambiguament puritans que corren a l'Occident d'aquest segle XXI, on la dictadura del políticament correcte ja arriba a nivells alarmants, que una pel·lícula tingui un discurs atrevit, com a mínim és d'agrair.

Javier Aranda

Comentaris dels espectadors de CineBaix