 |
Fitxa tècnica
Direcció: Amos Gitai
Països: Israel, França, Espanya i Bèlgica
Any: 2005
Duració: 90 min
Gènere: Drama
Guió: Amos Gitai i Marie Jose Sanselme
Producció: Nicolas Blanc, Michael Tapuach i Laurent Truchot
Fotografia: Laurent Brunet
Muntatge: Isabelle Ingold i Yann Dedet
Disseny de producció: Miguel Markin
Vestuari: Aline Stern
|
Fitxa artística
Natalie Portman (Rebecca)
Hanna Laszlo (Hanna)
Hiam Abbass (Leila)
Carmen Maura (Sra. Breitberg)
Aki Avni (Julio)
Makram Khoury (Samir, 'l'Americà')
Uri Klauzner (Moshe)
Liron Levo (duaner)
Tomer Russo (duaner)
Adnan Tarabshi (mecànic)
Shredy Gabarin (incendiari) |
|
Sinopsi
Després d'una forta discussió amb la seva futura sogra i el seu promès, Rebecca (Natalie Portman), una jove estudiant americana, entra en un taxi per tornar a casa seva. La conductora del vehicle és Hanna (Hanna Laszlo), una dona que ha decidit anar a Amman, zona franca a Jordània, per trobar un home conegut com 'l'Americà' (Makram Khoury), que els deu diners, a ella i al seu marit. Rebecca decideix acompanyar-la, però la seva recerca resulta infructuosa. Leila (Hiam Abbass), una palestina casada amb 'l'Americà', els diu que el seu fillastre Walid ha anat al banc a buscar els diners, però encara no ha tornat. |
Entrevista amb Amos Gitai
Existeix realment la Zona Lliure?
Sí, hi ha un lloc a l'est de Jordània que és una zona lliure, sense duana ni impostos. Els habitants dels països veïns, de l'Iraq, Egipte, Síria i Israel, hi van a comprar cotxes. M'interessen aquestes bosses de llibertat en les quals gent de països i orígens diversos es coneixen i fan coses junts. Aquestes coses em fascinen: observar com la gent de la zona entra en contacte a través activitats quotidianes i no gràcies a gestos polítics. Els polítics no han deixat de desil·lusionar-nos. Ara és necessari començar a partir de petits detalls i potser amb ells puguem canviar una mica. Comprar un cotxe, arreglar-lo, preparar el menjar, compartir, explicar-se una història... M'interessen les zones de llibertat on es puguin tenir aquests gestos.
Hi ha pau a la Zona Lliure?
Sí, una pau absoluta. Fins i tot es veuen saudites o siris comprant autobusos israelians. Són països que no tenen relacions diplomàtiques ja que, oficialment, estan en guerra. Però a la Zona Lliure, gràcies al comerç, la gent té una actitud molt pragmàtica, menys carregada de nacionalisme. Potser això ens permeti sortir de la situació actual. M'interessa qualsevol punt de trobada. Hi ha gent que obre les fronteres per cooperar i portar a terme projectes amb un objectiu econòmic. Les fronteres tenen un paper important en la pel·lícula. En el Pròxim Orient, les fronteres són un autèntic problema. Hi ha fronteres físiques, fronteres polítiques, però qualsevol frontera implica una barrera mental. És un tema que m'apassiona. Qui i què creua aquestes fronteres? Com? La meva anterior pel·lícula, TERRA PROMESA , parlava del tràfic de dones a la frontera entre Egipte i Israel. A ZONA LIBRE es tracta que un cotxe creui la frontera entre Israel i Jordània.
Ha escollit una forma original per explicar la història de “ZONA LIBRE”?
La pel·lícula comença a Jerusalem, davant del Mur de les Lamentacions, que en realitat són les restes d'un recinte sagrat d'un antic temple destruït pels romans. Una dona jove, Rebecca (Natalie Portman), està asseguda en el seient del darrere d'un taxi que condueix Hanna (Hanna Laslo). Encara no sabem on van ni qui són, però aquí comença la història. Perquè l'espectador vegi els seus records i descobreixi per què estan juntes, superposo diversos estrats d'imatges. De vegades, fins a vuit alhora. M'agradava inserir fragments de records no sincronitzats en una història. Seguim Hanna i Rebecca de camí cap a la Zona Lliure, però el viatge està ple de records i d'al·lusions a les raons que les ha reunit en aquesta bossa mòbil que és el cotxe.
|