Sinopsi

Crash (‘Col·lisió)" segueix la pista de la trobada fugaç entre un grup de personatges de diferents races que lluiten per superar les seves pors a mesura que entren i surten de les vides dels altres: un detectiu de policia negre amb una mare drogoaddicta i un germà desaparegut, dos lladres de cotxes que teoritzen contínuament sobre la societat, l'ocupat fiscal del districte i la seva irritable esposa, un veterà policia racista (que cuida el seu pare malalt) que no agrada al seu jove i idealista company, un reeixit director de televisió i la seva altiva esposa, un immigrant persa que compra una arma, un manyà hispà i la seva petita filla, etc. En la zona grisa entre el blanc i el negre, on tot el món és víctima i agressor, tots xocaran durant les pròximes 36 hores.

Crítica

Polifonia del racisme quotidià, Crash , que ha escrit i dirigit Paul Haggins, el guionista de Million Dollar Baby, entrelliga amb sensibilitat diversos personatges que comparteixen una mateixa ciutat –Los Ángeles– i confegeixen un tapís humà en què es reflecteix un ventall ampli dels neguits i frustracions de la nostra societat. Posat a entrelligar els protagonistes, Paul Haggins en trava els camins respectius, forçant les casualitats. L'atzar s'esvaeix i la circumstància fortuïta passa a ser artifici del guió. Fins al límit, sense deixar que se n'hi escapi cap, de personatge. L'artifici esdevé tan hiperbòlic, tan evident, que passa a ser una figura d'estil, una manera de treballar, un acte de moralitat creativa, una forma de neutralitzar la importància que es pogués donar al joc de coincidències. Perquè allò en què se centra Crash és en el que hi ha a partir de les topades.

El realisme no és la moneda de canvi en aquesta pel·lícula. Els lladregots, fiscals, assessors, dones d'upa, policies, mares, manyans, filles i botiguers que trobem a Crash són figures de ficció, creïbles perquè responen a personatges reals; però interessen, ara, pel seu lligam amb el conflicte racial i pel que tenen de reflex del neguit urbà contemporani. I així neixen les diverses, múltiples veus que componen aquesta polifonia del racisme quotidià. De veus, n'hi ha de tots colors i de tota mena d'intensitats. En trobar-se, ja sigui tan sols rascant-se o bé topant fort, esclaten els prejudicis, les pors, les manies, les inseguretats, les ràbies... que prenen per boc expiatori l'altre, el que és diferent, el que té la pell d'un altre color, parla una altra llengua o té altres maneres de fer. Cada protagonista aporta un matís, una modulació diferent, perquè respon a les seves circumstàncies personals; però cap ni un no s'escapa del racisme latent. Càndid o agressiu, bonàs o especulador, victimista o dilatant, apocalíptic o integrat, negre o blanc, persa o xinès, tots i cadascun tenen, mal que sigui fugaçment, un brot racista. I també en són víctimes, perquè el que podríem anomenar "conflicte de la diferència" no deixa de ser dissortadament el desfogament "fàcil", l'assequible vàlvula d'escapament.

Salvador Montalt (Club 7 Cinema)

Comentaris dels espectadors de CineBaix