Sinopsi

Madrid. Ara. Raimunda (Penélope Cruz) és una mare jove, emprenedora i molt atractiva, amb un marit a l'atur i una filla en plena adolescència. L'economia familiar és molt precària, per la qual cosa Raimunda té diverses feines. És una dona molt forta, una lluitadora consumada, però alhora molt fràgil emocionalment. Des de la seva infantesa guarda en silenci un terrible secret. La seva germana Sole (Lola Ames) és una mica més gran. El seu marit la va abandonar i des de llavors viu sola. Un diumenge primaveral, Sole crida Raimunda per dir-li que l'Agustina (Blanca Portell), una veïna del poble, li ha comunicat per telèfon que la seva tia Paula (Chus Lampreave) ha mort. Raimunda adorava la seva tia, però no pot anar a l'enterrament perquè moments abans de rebre la trucada de la seva germana ha trobat el seu marit mort a la cuina, amb un ganivet clavat al pit. La seva filla li confessa que l'ha matat ella perquè el pare, borratxo, la va acorralar insistentment. A contracor, Sole es desplaça sola al poble. Entre les dones que l'acompanyen en el dol sent rumors que la seva mare (que va morir en un incendi amb el seu pare) va tornar de l'altre món per cuidar en els últims anys la seva tia Paula, que estava malalta. Les veïnes parlen amb naturalitat del "fantasma" de la mare (Carmen Maura). Quan Sole torna a Madrid, després d'aparcar el seu cotxe, sent uns sorolls procedents del maleter...

Notes del director

«El més difícil de Volver ha estat escriure'n la sinopsi. Les meves pel·lícules cada vegada són més difícils d'explicar i de resumir en poques línies. Afortunadament aquesta dificultat no s'ha reflectit en el treball dels actors, ni de la resta de l'equip. El rodatge de Volver ha anat com una seda. Suposo que l'he gaudit més perquè l'última ( La mala educación ) va ser un infern absolut. M'havia oblidat del que era rodar sense tenir la sensació d'estar contínuament a la vora de l'abisme. Això no significa que Volver sigui millor que la meva anterior pel·lícula (de fet estic molt orgullós d'haver rodat La mala educació ), només que aquesta vegada he patit menys. De fet, no he patit gens. De totes maneres, La mala educación em va confirmar quelcom essencial (que ja havia descobert abans, en Matador i Carne trémula ): que no cal llençar mai la tovallola. Encara que estiguis convençut que el teu treball sigui un desastre, cal seguir lluitant per cada pla, cada repetició, cada mirada, cada silenci, cada llàgrima. No cal perdre gens ni mica l'entusiasme encara que un estigui desesperat. El pas del temps et dóna una altra perspectiva i de vegades les coses no eren tan dolentes com un creia.»

Pedro Almodóvar

Comentaris dels espectadors de CineBaix