|
ORGULLO Y PREJUICIO
 |
Fitxa tècnica
Direcció: Joe Wright
País: Regne Unit
Any: 2005
Duració: 127 min
Gènere: Drama romàntic.
Guió: Deborah Moggach; basat en la novel·la de Jane Austen
Producció: Tim Bevan, Eric Fellner i Paul Webster
Música: Dario Marianelli
Fotografia: Roman Osin
Muntatge: Paul Tothill
Disseny de producció: Sarah Greenwood
|
Fitxa artística
Keira Knightley (Elizabeth Bennet)
Matthew Macfadyen (Sr. Darcy)
Brenda Blethyn (Sra. Bennet)
Donald Sutherland (Sr. Bennet)
Tom Hollander (Sr. Collins)
Rosamund Pike (Jane Bennet)
Jena Malone (Lydia Bennet)
Judi Dench (Lady Catherine de Bourg)
Carey Mulligan (Kitty Bennet)
Talulah Riley (Mary Bennet) |
|
Sinopsi
Aquesta clàssica història d'amor i malentesos té lloc en la classista Anglaterra de finals del segle XVIII. Les cinc germanes Bennet: Elizabeth o Lizzy (Keira Knightley), Jane (Rosamund Pike), Lydia (Jena Malone), Mary (Talulah Riley) i Kitty (Carey Mulligan), han estat criades per una mare (Brenda Blethyn) l'única fixació de la qual és trobar-los marit. Però Elizabeth, intel·ligent i amb caràcter, desitja una vida amb perspectives més obertes, un anhel protegit pel seu pare (Donald Sutherland). Quan el ric i solter Sr. Bingley (Simon Woods) s'instal·la en una mansió veïna, les germanes Bennet no poden creure la seva sort. Entre els nombrosos i sofisticats amics londinencs que vénen a visitar-lo i l'arribada de diversos joves oficials, hi haurà pretendents de sobres. Jane, la germana gran, de gran bellesa serena, sembla haver conquistat el cor del Sr. Bingley. Lizzy coneix l'aparentment orgullós Sr. Darcy (Matthew Macfadyen) i es desencadena la tempesta sentimental... |
Notes de producció
Encara que s'hagin fet nombroses versions per a televisió (els anys 1938, 1952, 1967, 1980 i 1995) de la clàssica novel·la Orgullo y prejuicio de Jane Austen, només existia un llargmetratge realitzat l'any 1940, dirigit per Robert Z. Leonard i protagonitzat per Laurence Olivier i Greer Garson. Ara, Orgullo y prejuicio torna triomfant a la gran pantalla de la mà de Working Title Films.
Tim Bevan, copresident de l'empresa i productor, ens diu: “El públic recorda les dues adaptacions més recents per a televisió, però l'única versió cinematogràfica, la de 1940, posava l'èmfasi en la comèdia romàntica. No obstant això, la descripció que fa Jane Austen de Lizzy i de Darcy ha servit de suport per a moltes pel·lícules, fins i tot dues que hem produït ( El diario de Bridget Jones i Bridget Jones: sobreviviré ). Ens va semblar que ja era hora d'escenificar la història original en tota la seva glòria perquè el públic mundial gaudís”. El tercer productor, Paul Webster, hi està d'acord: “És sorprenent que Orgullo y prejuicio , després de servir de model a tantes comèdies romàntiques, no hagi estat duta a la gran pantalla des de fa 65 anys. De les dues versions de la BBC, la segona es va convertir en el drama de més èxit realitzat per la cadena, però en volíem fer una versió per a la gran pantalla que no seguís els estereotips dramàtics i televisius d'un món perfecte d'estil Regència.” |
Comentaris dels espectadors de CineBaix
Teresa Canals terecanals@wanadoo.es
26/03/2006 22:30 |
M'ha sorprès notar que ha estat possilbe que no em decepcionés una pel.lícula després d'haver-ne llegit la novel.la. De fet, vaig tenir el goig de la lectura, ja fa quants anys, i , en el meu cas, les impresions més significatives les he retrobat a la pel.lícula. No estic d'acord en que és una típica comèdia d'embolics. No és cap comèdia, sinó una tragèdia que la pel.lícula fa més comediant, per no fer-se pesada, i que pels pèls acaba bé. Perquè, no sé si hi estareu d'acord, sobreviure sense diners, en aquell segle XIX i ara, era i és tota una odissea. LLavors, arribar a saconseguir un projecte de vida amb la persona que realment t'interssa era més escàs que avui. Evidentment a l'obra escrita hi ha més quantitat de diàlegs sucosos però els seus buits els omplen els paisatges més bocòlics que m'hauria pogut imaginar. Sols m'hagués agradat que l'actriu principal fos, segons els actuals cànons, més lletja i el senyor Darcy més vell. Llavors, hagués guanyat, per mi ,el titol d'obra mestra. |
|
|
|